Les armes de foc a Catalunya

Avui ens ve de gust recomanar el llibre Les armes de foc a Catalunya. Manufactura i indústria, escrit per Francesc Xavier Hernández Cardona i editat per Rafel Dalmau, Editor. L’autor, que ho és també de la prestigiosa Història militar de Catalunya, ha fet un excel·lent treball de contextualització de la indústria armamentística catalana en les diferents èpoques de la nostra història. El llibre –que compta amb la valuosa col·laboració, entre altres, de Xavier Sala Aragó i dels museus del país especialitzats en la matèria– repassa la història de les armes de foc a Catalunya des del segle XIV fins a la fi de la Guerra Civil Espanyola.

Extracte de l’obra:

D’ençà del segle XIV, els catalans van fer servir bombardes, escopetes i espingardes. Els enginyers dels reis catalans van desenvolupar estructures defensives d’avantguarda en el seu temps. Les armes de foc van constituir un element important en la configuració de la identitat nacional dels catalans. Al final de l’edat mitjana, la identitat catalana estava marcada per les lleis, i un dels Usatges de Barcelona, el Princeps namque, establia que la gent havia d’apressar-se a defensar la terra si era atacada. I per defensar Catalunya calia tenir armes i saber-les utilitzar.

Catalunya va participar de manera precoç en les noves tecnologies armamentístiques i durant els segles XVI i XVII van desenvolupar panys de colp i panys miquelet, determinants en l’automatització dels trets. Poblacions com ara Ripoll van excel·lir en la manufactura d’armes destinades als exèrcits i privats, així com en la d’armes de prestigi, decorades luxosament, destinades als poderosos d’arreu del món. De fet les innovacions catalanes van ser determinants en el desenvolupament de les armes de foc portables a Europa. Sense el suport tecnològic de la pirobalística no s’explicaria el domini del món que els europeus van iniciar al segle XVI. (Vegeu article Els pedrenyals de transició, un invent català, de Xavier Sala Aragó, al final d’aquest mateix article)

Aprofitant l’experiència catalana, després de la guerra de Successió el nou règim borbònic va promoure una autèntica indústria al servei del militarisme, molt potent fins que les guerres del segle XIX. Les noves tecnologies metal·lúrgiques van comportar-ne la decadència. Durant la Guerra Civil de 1936-1939, Catalunya va ser capaç de reorganitzar una efímera indústria de guerra per fer front al feixisme. Va produir armes portables (fusells, pistoles i metralletes) i fins i tot es van desenvolupar dissenys propis. També va fabricar cartutxeria, magranes, bombes i explosius de tota mena. Aquesta indústria va desaparèixer en finalitzar el conflicte.

L’autor:

Francesc Xavier Hernàndez Cardona és doctor en Història contemporània i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. Entre la seva àmplia producció bibliogràfica, figuren dues obres de referència: Història militar de Catalunya, en quatre volums, i Soldats, guerrers, combatents dels Països Catalans, conjuntament amb Francesc Riart.

Les armes de foc a Catalunya. Manufactura i indústria és el setè volum de la col·lecció «Temes de Patrimoni Industrial», dirigida i coordinada pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) i publicada per Rafael Dalmau, Editor.

Enllaços als articles de Cultura i Paisatge relacionats amb el tema:

1- Els pedrenyals de transició, un invent català, per Xavier Sala i Aragó.

2- La guerra dels Segadors al Pla de Santa Maria: Matança, ruïna, destrucció, per Manel Güell Junkert i Valentí Gual Vilà

3- 1714. La repressió. Les conseqüències de la derrota, per Valentí Gual Vilà