Porrons a Londres (I) - Cultura i Paisatge

Porrons a Londres (I)

La imatge que presentem aquí correspon a una de les atapeïdes vitrines del pis superior d’una de les sales dedicades al vidre. La barreja de peces confon el visitant ocasional i no facilita massa la feina de l’expert.

A la imatge hi veiem càntirs dels segles XVIII, XIX i XX; una bonica ampolla del s. XVIII amb cordó de cresteria; un abeurador d’ocells de finals del s. XIX; una preciosa setrillera de matrimoni del s. XIX; amb el número 2475, un candeler del s. XIX; i molt amagades a la dreta de tot, un parell de beneiteres, probablement del s. XIX, tot i que no ho podem precisar.I naturalment els porrons. N’hi ha 5 de diferents tipologies:

En primer terme, amb el número 2489, veiem un porró de coll recte amb valona i amb decoració de fils de lacticini, probablement del s. XIX. Una mica en segon pla, amb el número 2486, un porro de coll recte, d’acabat trilobulat, amb detalls de cresteria, cordons de vidre i fils de lacticini, també del s. XIX. Amb el número 2478, veiem un porró de coll recte amb sobrecoll, probablement del s. XIX, amb fils de lacticini. Al fons, hi ha un porró de galet llarg, potser del s. XIX, similar a un dels antics porrons que es fan servir el dia de Sant Roc a la plaça Nova de Barcelona -qui sap si ho és. El porró més alt de tots és una peça extraordinària, potser única: el descrivim com un porró de broc tort amb peu, acabat amb anells sobreposats, i decorat amb fils de lacticini; d’aquest porró en destaca la clara imitació del galet com d’un penis masculí, amb dos testicles integrats al buc (o dipòsit) i amb un acabament del galet que, tot i no ser massa fidel, vol representar la gla o la fava del penis.

No són les peces més notables de vidre català del V&A, però hem volgut encetar la sèrie amb aquesta vitrina.