El nou Portal de Sant Francesc de Montblanc - Cultura i Paisatge

El nou Portal de Sant Francesc de Montblanc

La vila medieval de Montblanc llueix, des de fa pocs dies, el nou portal de Sant Francesc, una construcció única en el recinte emmurallat format per dues torres i un portal adovellat.

La torre de l’esquerra és nova. Ocupa l’espai d’un gran edifici de pisos on hi havia l’antic cinema Kursaal, darrerament una floristeria homònima. La torre de la dreta, a tocar de la casa coneguda com cal Masalles, ja hi era.

A les excavacions arqueològiques efectuades quan es va enderrocar l’antic edifici del Kursaal hi van aparèixer proves evidents del que podrien haver estat els fonaments d’una torre. La immediatesa amb la torre veïna va fer creure els arqueòlegs la possibilitat que ambdues torres formaven un portal tal com apareixen en el gravat fet pel cavaller de Beaulieu, a mitjan segle XVII. (Vegeu  “La muralla de Montblanc” de Josep M Sans Travé)

Gravat de Montblanc fet pel cavaller de Beaulieu, a mitjan segle XVII.
Plaça de Sant Francesc de Montblanc © Foto: Josep M Rovira

La imatge de la plaça de Sant Francesc ha canviat de fesomia: al lloc on hi havia l’antiga casa pairal dels Contijoch, ara es veu el fons de la muralla amb un gran espai lliure al davant. La plaça senyoreja i s’entén generosament, dibuixant el que probablement serà una de les millors places medievals d’Europa. Aquesta darrera actuació a les muralles de Montblanc, juntament amb tot l’entorn de l’antic convent de Sant Francesc, és una de les més espectaculars dels darrers anys.

La dèria de l’alcalde Josep Andreu, i dels que el van precedir, de treballar per alliberar la muralla de les cases que l’amagaven, de restaurar els trams i les torres, i de lluitar per recuperar al màxim el patrimoni medieval, renaixentista i barroc de la vila, ha convertit a Montblanc en la gran vila medieval de Catalunya.

Des de l’època en què Josep Gomis va accedir a l’alcaldia de Montblanc (1964) fins ara, la vila de Montblanc ha treballat per potenciar principalment dos eixos estratègics: la recuperació del patrimoni per convertir la Vila en un cas singular que permeti potenciar el turisme i la industrialització, que va començar amb Josep Gomis i que els alcaldes posteriors han mantingut. El 1971, precisament ara fa cinquanta anys del Decret, la recuperació de la muralla es va declarar d’utilitat pública, de manera que totes les cases adossades a la muralla podien ser objecte d’expropiació, tot i que aquest Decret no s’ha hagut d’utilitzar mai. (llegiu l’entrevista a Josep Gomis i Josep Andreu, publicada el 2013 a Cultura i Paisatge, en aquest enllaç)

Està previst inaugurar les obres quan es clogui la segona fase del projecte que inclou l’enderroc de cal Masalles i l’adequació de l’espai de la muralla que va des del nou portal de Sant Francesc fins al portal del Castlà. De tota manera, els montblanquins i els visitants ja podem gaudir de la que probablement es convertirà en l’entrada més noble de la vila.

Detall del nou portal de Sant Francesc de Montblanc © Foto: Josep M Rovira

Els portals de la muralla de Montblanc

El recinte emmurallat de Montblanc és avui el més ben conservat i més  complet detots els existents a Catalunya. D’una longitud de gairebé 1.500 metres, forma un pentàgon irregular, els costats del qual són de longituds diverses. Amb la torre  recuperada del portal de Sant Francesc, disposa de trenta-unatorres conservades.

Dos portals s’obrien al camí ral que travessava la població: el de Sant Francesc a la part del migdia, davant el convent homònim, i el de Sant Antoni, a la part del nord, els dos a banda i banda del carrer Major; a sol ixent s’hi troba el portal de Bové, conegut també per Font de la Vila; al cantó oposat, hi ha el de Sant Jordi, que portava als camps d’aquest sector del terme. A més d’aquests portals, corresponents als quatre punts cardinals, la muralla oferia altres obertures: l’anomenat del Castlà o de Barcelona, per a ús privat d’aquest ministre reial, que té a la dovella central de l’arc l’escut de Montblanc. Estigué tapiat durant molt de temps, i s’obrí novament al públic el 3 de juny de 1917. El portalet de la Serra o de Sant Marçal, era una obertura sense porta, una mena d’esportell amb reixes de ferro per conduir l’aigua al Riuot, que disposava de la seva sortida al costat del Portal de Bové. En èpoques posteriors s’obriren els portals de la Tressona o del Dissabte, situat al nord del portal de Bové, i el Foradot, obertura que es practicà durant la Guerra del Francès, al baluard de Santa Anna.