Bust de Ramon Belart
Ramon Belart i Miquel (Montblanc, 1772 – 1840)
Primera meitat del segle XIX
Guix sense policromar
56 x 40 x 25
Museu Comarcal de la Conca de Barberà
La Ruta del Cister és terra d’art.
Començant pels grans tresors artístics, els monestirs de la ruta, però també per les petites ermites o construccions tradicionals de pedra seca, tècnica constructiva, recentment, inclosa en la llista de Patrimoni Immaterial de la UNESCO.
Precisament la pedra és un dels elements més utilitzats pels nostres creadors i creadores dels de la nit dels temps. Les pintures rupestres de les muntanyes de Prades, les restes romanes, els claustres dels nostres monestirs… Però la pedra, el seu major art, sigui segurament l’escultura.
Un dels escultors menys coneguts de les nostres contrades, molt probablement, sigui Ramon Belart, un dels més destacats escultors de la segona meitat del segle XVIII i primera del XIX, naturals del Camp de Tarragona. Format a Madrid – a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando – gran part del seu corpus artístic va desaparèixer durant la Guerra Civil.
Una de les seves poques mostres conservades és un interessantíssim autoretrat en format bust, conservat actualment al Museu Comarcal de la Conca de Barberà de Montblanc. On l’autor apareix transcendental, amb una visió frontal amb una gran càrrega psicològica sobre la seva mateixa visió.
Avui en dia encara ens manca una necessària i completa biografia de Belart, fet que esperem que aviat puguem celebrar.
© Fotografia: Arxiu Cultura i Paisatge