L’empremta de Damià Forment a la Ruta del Cister encara és força present avui. Poblet, Santes Creus, Montblanc… però també Vallbona marquen la biografia de Forment, principalment a inicis del segle XVI. Moment en què el renaixement arribava a les nostres contrades com una suau brisa des d’Aragó, d’on procedia el mestre.

Molts són els rastres que ens han deixat les comunitats jueves al nostre entorn. La majoria de pobles i ciutats de la Ruta del Cister encara tenen un carrer dels jueus o carrer del call però els vestigis materials són pocs. Sortosament i de forma casual fou trobat en un hort de l’Espluga de Francolí – prop de la font Baixa – un segell per marcar pans àzims (pa no fermentat encara avui en dia consumit per les comunitats hebrees).

Tot i que per origen forma part del catàleg dels vidres medievals catalans, en opinió d’alguns estudiosos del vidre podria ser encara més antic. Un dels principals símbols de la cultura catalana però també mediterrània és el consum de vi dins d’un curiós recipient de vidre, format per un cos central – buc o dipòsit–, un orifici ample dedicat a l’ingrés de la beguda – broc – i un de més llarg i prim de sortida – galet-: el porró.

El relleu de sant Sebastià guarit per santa Irene i santa Llúcia és una de les cotes més altes de l’escultura barroca catalana.

Quan el visitant entra a l’església de Sant Nicolau de Bellpuig, després d’accedir-hi per la gran escalinata que separa la plaça on s’aixeca l’ajuntament de l’església, trobarà una gran mola de marbre extraordinària. El monument funerari de Ramon Folc III de Cardona (Bellpuig, 1467 — Nàpols, 1522).

Sant Bernat de Claravall, representa un dels sants més destacats del Cister. Considerat com a cofundador de l’orde, juntament amb Sant Robert de Molesme, Sant Alberic de Cîteaux i Sant Esteve Harding, no és d’estranyar la presència d’una nodrida quantitat de representacions del sant a les tres abadies catalanes de Poblet, Santes Creus i Vallbona.