Retaule major de l’església del Monestir de Poblet
Damià Forment i Cabot (València?, 1480 – Santo Domingo de la Calzada, La Rioja, 1540)
1527 – 1529
Alabastre de Sarral (anvers), pedra sedimentària (revers)
13,34 x 8,44 x 1,10 m
Monestir de Santa Maria de Poblet, Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà)
El Monestir de Poblet és un dels conjunts monàstics més importants d’Europa. Un dels molts elements de valor patrimonial que de què disposa és el retaule major de l’església conventual, que representa una de les primeres i més importants representacions de l’art renaixentista a Catalunya. Obra de Damià Forment i el seu taller, el retaule suposa l’eclosió de les formes i idees renaixentistes a les nostres contrades.
Realitzat en alabastre de Sarral, obra cimera produïda en aquest material, la seva pròpia història marca un dels episodis més polèmics de l’art català del segle XVI. La seva iconografia ens presenta una convergència entre la temàtica mariana, típica dels monestirs cistercencs, i cristològica, amb la presència destacada dels relleus de la passió o del conjunt d’apòstols.
La visió actual d’aquest conjunt rau en les diferents reformes i restauracions fruit dels canvis estètics dels segles XVII i XVIII i de la destrucció del cenobi pobletà produïda a partir de la desamortització de Mendizábal. Restaurada a mitjans de segle XX per Modest Gener i Joan Rebull, encara ara, es presenta com l’obra cabdal del corpus formentià.
L’estela i presència de Damià Forment a la Ruta del Cister també la trobem al monestir de Vallbona, al de Santes Creus i a Montblanc. Esdevenint els tres cenobis i la capital de la Conca de Barberà punts claus per entendre la trajectòria del mestre valencià.
Damià Amorós Albareda.
© Fotografies: Museu de Pobet (MuPO) i Rafael López-Monné
Per saber-ne més:
Article: 100 anys d’alabastre a Sarral de Damià Amorós Albareda . (Cultura i Paisatge #10)