Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
Retaule major de l’església de Sant Joan de Valls
Agustí Pujol -pare- (Tortosa, 1554 – Tortosa, cap a 1620), Josep Tramulles o Tremulles (Vilafranca del Penedès, 1603 – ?), Onofre Fuster (Tortosa, 1566-1620); reconstrucció: Josep Busquets (Fontscaldes 1914 – Barcelona 1998), ajudat per Joan Serafini i Joan Sanromà, a més de Frederic Marès (Port Bou 1893 – Barcelona 1991)
1617 – 1660; reconstruït des de l’agost 1947 fins al desembre 1954
Talla i relleu sobre alabastre, àlber, servera, flandes, pi i noguer només amb algunes zones daurades
24, 25 x 12, 20 m
Església parroquial de Sant Joan de Valls
Sant Joan Baptista de Valls és una construcció de finals del segle XVI que s’emmarca, però, dins l’estil del gòtic tardà, un dels millors exemples d’aquest estil al Camp de Tarragona. El campanar, del segle XIX, és, amb els seus 74 metres, el més alt de Catalunya, un far sobre l’Alt Camp.
El retaule major, amb 197 figures, mostra un extraordinari programa iconogràfic, amb la complexió de l’escultura, l’arquitectura i la pintura, sobre Crist, Maria i òbviament Sant Joan. Sortosament de l’obra pretèrita (destruïda el 1936) pogueren salvar-se sis columnes, tres cariàtides, i quasi tots els relleus d’alabastre, obres destacades de l’escultor tortosí Onofre Fuster. Les imatges policromades de Sant Joan, la Immaculada són obra de Frederic Marès.
Tot i que gairebé tot el contingut artístic de Sant Joan fou destruït o cremat al principi de la guerra civil espanyola, l’església de Sant Joan conserva algunes peces notables a les capelles laterals. Destaquem la capella de la Mare de Déu dels Dolors, que conté la imatge de la verge, salvada de l’antic retaule dels Dolors de Lluís Bonifàs, de 1779; la capella de Sant Isidre; i la de la Mare de Déu de la Candela, que guarda la imatge de la patrona de la ciutat, una talla gòtica del segle XIV.
Damià Amorós Albareda.
© Fotografia: Josep Borrell Garciapons