Agonia de Sant Francesc Xavier - Cultura i Paisatge

Agonia de Sant Francesc Xavier

Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.

agonia

Agonia de Sant Francesc Xavier
Agonia de Sant Francesc Xavier
Agonia de Sant Francesc Xavier
Logo Masterpieces

L’agonia de Sant Francesc Xavier

Atribuït a Lluís Bonifaci, dit el Vell (França? – Riudoms, 1696).
Talla sobre fusta.
68 x 194,5 x 20 cm.
1693.
Església de Sant Joan de Valls.

El cognom Bonifàs, com també Espinalt, Grau, Tramulles, Sala…, formen part de l’univers escultòric del barroc a Catalunya. Un període artístic moltes vegades menystingut, però realment, encara avui, poc conegut.

Gràcies als esforços de diferents historiadors de l’art, conservadors de museus, restauradors, professors… el barroc a casa nostra, també el renaixement, han deixat enrere una pàtina de foscor, a més de desconeixement, per accedir a nivells de coneixement destacables. Fet que ens ajuda a millora i valorar encara més el ric patrimoni renaixentista i barroc conservat a casa nostra.

A la Ruta del Cister, destaquen el retaule major de l’església del Monestir de Poblet, la monumental tomba de Ramon Folch de Cardona a Bellpuig, la pintura mural de la volta del castell-palau dels Queralt a Santa Coloma de Queralt, en el camp del renaixement. Però en el barroc, trobem dins les tres comarques, una ciutat que destaca per sobre la resta: Valls.
La capital de l’Alt Camp, esdevé la capital del barroc al Camp de Tarragona. Disposa d’un conjunt d’elements patrimonials molt elevat. Especialment a l’església de Sant Joan o al Museu de Valls.

L’Agonia de Sant Francesc Xavier n’esdevé un exemple immillorable. Per la seva qualitat artística, la complexitat iconogràfica i la vinculació amb un dels membres d’una de les nissagues artístiques vallenques més destacades de tots els temps.

Bé mereix una visita la capella del Sagrat Cor de Sant Joan de Valls, obra de l’arquitecte Vives Castellet, on encara trobem alguns elements de l’antic retaule dedicat a Sant Francesc Xavier, patró de la comunitat de preveres de Sant Joan.

Damià Amorós Albareda.

© Fotografia: Cultura i Paisatge / Pere Queralt

Per saber-ne més:

Articles:

A Valls, barroc. La ciutat setcentista de Josep M. Rovira i Valls . (Cultura i Paisatge #7)

L’escultor Lluís Bonifàs. Una gran figura barroca de Joan Yeguas i Gassó . (Cultura i Paisatge #7)

Seguint a Lluís Bonifàs per la ruta del Cister de Jordi París Fortuny . (Cultura i Paisatge #7)

Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.