Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
La presentació del documental “El Cant de l’Avantguarda” del fotògraf vallenc Carles Cubos Serra, ha estat el detonat que ha possibilitat que el CUBI es pugui instal·lar sota la cúpula de l’antiga Biblioteca Popular de Valls de la mà del Museu de Valls.
La història és de la que diuen que els astres s’ha posat d’acord. Tot un cúmul de coincidències han afavorit que la família de l’Enric Adserà Riba hagi acceptat el repte que els havia proposat el Carles Cubos i el Museu de Valls.
El Carles fa anys que filmava l’Enric, tant aquí com a Zaadam, la localitat dels Països Baixos on resideixen la Korrie i l’Enric, i ara també el seu fill Miquel i el seu net Roger. Havia arribat l’hora de presentar el treball i el director del projecte s’havia proposat fer-ho de la forma més popular i alhora més espectacular possible. Amb bona sintonia amb el Jordi Paris del Museu de Valls i amb la col·laboració de l’Astrid i d’unes quantes persones incondicionals de l’Enric Adserà, la pel·lícula s’ha acabat a temps i el muntatge final ha donat peu a una presentació singular. De la pel·lícula en parlem en un altre article.
Centrem-nos en el CUBI, el gravat fet monument.
El CUBI és una de les peces més espectaculars, ambicioses i definitòries de la trajectòria d’Enric Adserà Riba. Gestada originalment l’any 1988, es tracta d’una instal·lació gràfica monumental basada en uns cubs de 60 x 60 cm que acullen, cada un, sis gravats de gran format. Una obra espectacular formada per 20 cubs que poden ser exposats en diverses composicions. La gran fita d’aquesta obra és que trenca amb els límits del format pla tradicional del gravat i fa el salt a la tercera dimensió, involucrant l’espai que l’envolta. Amb ella, Adserà Riba va aconseguir integrar l’art gràfic en les pràctiques artístiques de volum més contemporànies dels anys 80. A més, la peça té un component simbòlic de gran càrrega emocional: la instal·lació és modulable i, quan es col·loca en posició de quatre columnes verticals, esdevé un sentit homenatge a Catalunya. A Valls la podem veure així.
El Cubi, com hem comentat, està instal·lat sota la cúpula de l’antiga Biblioteca Popular. A les parets de la mateixa sala s’hi exposen tres peces de la sèrie “Capes i Cotilles” i a l’altre costat quatre obres més de la sèrie “Bidons”. Aquestes obres són les primeres obres en gravat que l’Enric Adserà a experimentar i presentar a Holanda a partir de 1970. D’alguna manera són la seva Òpera prima en gravat i les que el van posicionar com un dels artistes més innovadors. La sèrie els bidons es va exposar per primera vegada el 1970 a una petita galeria de Laren, als Països Baixos.
Una exposició paral·lela, però lligada al Cubi i als gravats de primera època, “Enric Adserà i els objectes trobats” s’exposa al vestíbul del Museu de Valls. Es tracta de deu peces datades a mitjan dècada dels anys setanta del segle XX, formada per la peça “Salvat” (1975), una part de la suite “Korea” (1976) i l’obra Nikkoman (1978). Totes aquestes obres tenen en comú l’ús, com diu el nom de la mostra, d’objectes que l’artista va trobar per les zones industrials d’Amsterdam. Són capses de cartó que a les mans de l’Enric esdevenen obres d’art. Aquestes peces es van presentar per primera vegada al Singer Museu de Laren i ben aviat van viatjar a Valls on, juntament amb les sèries “Capes i Cotilles” i “Bidons”, van configurar la primera exposició de l’Enric Adserà a casa nostra.