Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
Fires i mercats com a punt de trobada i fins -quasi- la raó de ser de la ciutat. Ciutat com a ciutadania, que les cultures que compartim ens van llegar, a través del comerç i les places.
L’observació atenta de la geografia indica, sovint, encreuaments del mapa que un dia es van consolidar a l’entorn del mercat…
I Valls és un exemple d’aquesta funcionalitat. Josep Maria de Sagarra explica (Memòries, 1953) que un avantpassat seu s’establí a la capital de l’Alt Camp a finals del s. XVII. Procedien de la plana cerealista de la Sagarra -de Verdú concretament- i Valls jugava el rol de gran confluència de l’interior -un cop atravessada l’última serra que donava la benvinguda al Camp i al corredor de la costa. Els mercats de Valls convocaven una geografia extensa, i en molts casos -com el seu- acabava consolidant famílies i llinatges, fins i tot.
La FIRAGOST s’afegia fa setanta-cinc anys a aquesta vella tradició convocant, i generant un clima social i comercial presidit per l’hospitalitat i la festa. Ha esdevingut lema: la “festa del camp”, que és de Tarragona i agrari. Hi ha una llarga tradició, dels pobles i viles d’aquestes comarques, d’acudir a una manifestació de l’exuberància que, en aquests primers dies d’agost (primer dimecres), oportunament ha rebut processons de visitants d’estiueig.
En aquest sentit, d’unes dècades ençà, des que el producte té tantes oportunitats d’exposició com hom pugui imaginar (la FIRAGOST original fou replicada arreu), la cita vallenca ha anat prenent més i més el caire d’una fira turística de les terres d’interior, quasi com un complement alternatiu a la proposta hegemònica de la costa. Els restaurants sobretot, però també alguns establiments culturals de la ciutat i la comarca aprofiten el flux de visites per oferir propostes atractives, autòctones, originals i diferents, ajudant a generar una imatge de vitalitat, i contribuint a un dinamisme que el territori necessita per encarar futurs sostenibles. El festival CALÇOFEST està anunciat i, tot i ser de recent creació, exerceix de far del calendari, i reforça la imatge viva i rejovenida del caràcter festiu de la capital de l’Alt Camp. Amb tot, i a causa del seu origen, sovint costa obrir-se forat en un relat que associa la FIRAGOST amb les tradicionals -i hi ha qui diu que caducades- exposicions de productes massa repetits…
La identificació de Valls i l’Alt Camp amb una identitat d’interior ferma, arrelada des del fons dels segles i, però, connectada amb l’actualitat és un fet manifest i representat pels castells dels Xiquets de Valls i pel fenomen de la calçotada.
En aquest context pren força una iniciativa que va néixer tímidament fa quinze anys i que agafa forma a poc a poc. El TAST de VINS amb PORRÓ és un acte d’una centralitat popular que s’està consolidant com un eix de comunicació i d’identitat. Perquè si és cert que el porró és un atuell tradicional català d’origen tant antic com confús, també ho és que Valls i la FIRAGOST han optat per una dignificació que està agafant força i que convenia.
El porró és un signe atàvic de la taula parada i les dinàmiques contemporànies l’havien anat arraconant a l’armari dels objectes del passat. Estudiar-lo és imprescindible per estimar-ne els beneficis i virtuts; i la popularització festiva que en fa la FIRAGOST és una manera efectiva d’expulsar complexos indesitjats i recuperar autoestima. Perquè el porró és als fonaments de la taula, de la convivialitat mediterrània que tots els poetes han cantat, i que Antoni Gaudí col·locà entre una de les quatre virtuts cardinals -per posar un exemple del prohom del moment.
Un efecte de les fires, ho hem dit i és evident, és la capacitat de convocar. I un cop trobats i retrobats per la iniciativa general, sovint s’aprofita per confirmar llaços particulars que en la distància queden dèbils i destensats. Les fires proporcionen l’oportunitat per una altra mena de reunions, de format més reduït i íntim, de confluència d’interessos específics, que permeten aflorar oportunitats inimaginables.
Fa dos anys que el TAST de VINS en PORRÓ acaba amb un sopar de 20 persones (aproximadament), en el que organitzadors, elaboradors i els ambaixadors del porró s’endinsen en una conversa gastronòmica de gran profunditat presidida pel porró. Discutir sobre la cuina més autòctona, i les salses que hom coneix a través dels calçots, però que tenen les seves versions d’estiu o entre guisats; conèixer-ne l’origen històric i geogràfic, i les seves característiques genuïnes, però vincular-les als vins de Macabeu o Cartoixà del Camp i específicament de la Conca del Gaià és un acte que convoca gastrònoms d’arreu de Catalunya (en l’edició d’enguany hem sumat representants de Reus, de Santa Coloma, de Banyoles, de Berga, de Terrassa, de Cambrils… a part de locals i amfitrions). I el motiu de la convocatòria és el porró. És la reunió d’un grup de recerca espontània, que busca arguments de dignificació, per dur-nos a l’arrel de l’acte convivencial de la taula. És un sopar de propostes gastronòmiques singulars, específicament pensada per un catàleg de vins de marcat caràcter autòcton, que voluntàriament i decidida es tasten amb porró.
Aquest maridatge és la prova de la vocació d’aquest TAST de VINS amb PORRÓ, que ha emergit de la versió moderna de la FIRAGOST per encarar el futur: retrobar identitat local i reforçar la imatge de vitalitat regional.
Tal com sintetitzà feliçment Bigas Luna, Valls té un impuls cap al cel que s’exemplifica amb els castells, els calçots i la mirada al vèrtex del campanar més alt de Catalunya. El porró, comú i compartible culturalment i geogràfica, és un altre factor de l’enlairament de la vista i la mirada que la gent del Camp s’ha proposat reivindicar.
Fa una colla d’anys que el TAST amb PORRÓ té porronaires d’honor i ambaixadors. Aquest 2026 els restaurants que han estat reconeguts per l’ús del porró són: L’Esportell del Bou de Picamoixons, i la Fonda dels Àngels de Montblanc. I els representants del porró en l’àmbit personal, per la seva representació pública, són el periodista de Reus i Vila-seca Xavier Grasset, i l’escriptor cambrilenc i reusenc Miquel Bonet -que reberen el relleu de Toni Massanés (director de la Fundació ALICIA) i Salvador Garcia Arbós (periodista gastronòmic i autor del celebèrrim opuscle Història galàctica del porró).
Aixecar el braç per assaborir gastronòmicament i conscient un raig de Macabeu genuïnament salí -que acompanya un Romesco de bacallà de Santa Coloma- és un gest de confiança en aquesta convivència ancestral que les nostres fires i mercats acrediten amb una història mil·lenària i feliç.
Tenim el contracte establert amb el gest històric de la felicitat.
Oriol Pérez de Tudela
6 d’agost de 2026
Maridatge especial del sopar OffPorró FIRAGOST 2026
ENOCAPELLA del Gaià, 4 d’agost 2026
1. Macabeu de criança en castanyer EL PADRÓS 2019 amb xips de verdures i ESCABETX, a més d’una sardina fumada amb figues del temps. La gran evolució oxidativa d’aquest vi ens obre una porta a la combinació sofisticada, entre la fruita i la verdura madura i l’àcid de l’acompanyament.
2. Cartoixà Vermell ESCABECES 2022 amb amanida de tomàquet amb herbes del Camp de Tarragona.
3. Macabeu verge d’OSTREA 2022 amb sopa d’ametlles d’estricta proximitat (Ajoblanco pels amics).
4. Macabeu de parcel·la CAMÍ de la FONT 2021 amb ROMESCO tradicional (guisat sense oli) i peix de llotja (pop).
5. Macabeu brisat CAMÍ de PELL 2022 amb un #mar-i-camp de fesols amb sípia i conill i pesto sense formatge (un Romesco italià contextualitzat).
6. Claret de Sumoll i Cartoixà GAIANADA 2024 per un Romesco de bacallà especial, picant i casolà de Santa Coloma de Queralt.
7. Vi ANCESTRAL de Cartoixà de la collita 2024 amb bescuit d’ametlla i sopa de farigola i mel.
Aquest sopar -de gran protagonisme de l’ametlla- tingué un epíleg literari amb un Cant al porró i la lectura dels Goigs de Santa Maria de Vilardida, que rememorava l’estil gastrocultural de les primeres calçotades de la Penya Artística de l’Olla pels primers 50.
