Coneixeu la Núria Picas? - Cultura i Paisatge

Coneixeu la Núria Picas?

Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.

Coneixeu la Núria Picas?

Al segon pis del Museu de Valls hi torna a haver una bona exposició. La mostra de la qual en volem fer propaganda és la de la Núria Picas, una pintora tan desconeguda per a molts com entranyable pels que l’acabem de descobrir.

El comissari de l’exposició, Bernat Puigdollers, que ho ha estat de moltes altres i que té el mèrit de ser el director d’art de la Fundació Vila Casas, en el seu discurs ens va voler destacar tres etapes de la trajectòria de l’artista barcelonina, tres epifanies, en va dir ell, que van representar el naixement d’una vocació artística i la definició del seu estil: les pintures de Santa Maria de Taüll, molt en el nostre record; la llum que es filtra pels vitralls de la catedral de Chartres, on la composició de les figures d’ulls grossos contrasten amb el blau cobalt i els colors vius que s’emmarquen en el gruix de plom del vitrall; i una pel·lícula de Fritz Lang, Perversitat, originalment Scarlet Street (1945).

Observant les pintures de Núria Picas i Codina (Barcelona, 1927–2026), centrades totes en una etapa pictòrica relativament curta, la referència a les pintures de Taüll i de Chartes es feia molt evident. S’agraeix que, per fer-te adonar d’un determinat estil, el comissari, que és el que hi entén i ho coneix, posi exemples propers. Per això, arribant a casa, ens vam dedicar a buscar a les plataformes, la pel·lícula de Fritz Lang, que no havíem vist mai. La vam trobar en el fabulós catàleg de Filmin, i la nit del mateix dissabte la vam veure.

La trama de la pel·lícula, amaga un joc amorós entre un home madur (Edward G: Robinson) i un enredo de dona (Joan Bennett) en la qual, la pintura, esdevé el desenllaç de la història. No cal parlar de l’argument, que no importa, però si de les pintures que s’hi mostren, sobretot el retrat de la dona, per entendre que la pintora catalana hi veies un camí d’inspiració. 

A l’exposició de Valls, estructurada a partir d’un joc visual central on s’exposen les pintures de Núria Picas, ve de gust passejar per una corona visual de complicitats formada per obres de diversos artistes, més o menys coetanis, amb l’obra de la protagonista. S’hi poden veure obres d’Antoni Tàpies, Josep Guinovart, Marc Aleu, Albert Ràfols-Casamada, Modest Cuixart, Joan Hernández Pijuan, Joan Brotat, Fornells Pla, Claude Collet, Cardona Torrandell, Palau Ferré, Josep Maria de Sucre, i també d’una generació precedent, que la van influir, amb obres de Georges Rouault i Joan Massanet. Permeteu-me, entre totes, destacar una obra cubista, picassiana, parisenca i molt primitiva de Maties Palau Ferré. No l’havia vist mai exposada i reconec que em va sorprendre: una bona peça. 

El Museu de Valls ho ha tornat a aconseguir. Ens ha dut una excel·lent exposició, aquesta vegada coproduïda amb el Museu de Montserrat i amb la col·laboració de més d’una trentena de deixants. El tàndem París-Puigdollers ha funcionat com un rellotge, per oferir-nos una estona d’Art en una bona exposició de pintura catalana.

Josep M Rovira i Valls
21 de setembre de 2026

 

L’exposició «Núria Picas. Sota el signe de Taüll» es podrà visitar a Valls fins al 29 de novembre i, posteriorment, el Museu de Montserrat presentarà una segona exposició dedicada a l’artista, del 18 de desembre al 28 de febrer de 2027. 

Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.