Aprofitant la cinquena edició del Curs de Cultura Medieval que l’Associació Amics de l’Art Romànic (AAR) entitat adscrita l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’investigador montblanquí Jaume Felip hi va presentar la ponència “Imago et devotio. El monestir de Santa Maria de la Serra a l’època medieval”, un interessant estudi sobre les imatges de la Mare de Déu de la Serra que es veneren al Santuari: la Creu de Virtuts, també coneguda popularment com la Creu Verda, amb la imatge romànica de la Marededeu, i la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Serra que es venera al cambril del seu Santuari. Felip també va parlar de la d’una altra imatge coneguda com la Marededeu petita, que va ser robada del monestir i que actualment no se sap on és. El treball es publicarà en el recull de les ponències del V Curs de Cultura Medieval dels Amics de l’Art Romànic.

Amb el Jaume Felip vam convenir que, amb motiu de les Festes Extraordinàries de la Mare de Déu de la Serra d’enguany, seria interessant oferir, en obert, l’article “Santuari de la Mare de Déu de La Serra de Montblanc” que ell mateix havia publicat l’any 2016 a Cultura i Paisatge número 9, ara fa justament deu anys, destacant-ne, però, la part que parla de la imatge de la Marededeu, amb les fotografies que Rafael López Monné va realitzar l’any 2010.

La imatge de la Marededeu de la Serra

per Jaume Felip Sánchez, investigador

Si bé en principi la devoció i els miracles partiren de la Creu de Virtuts, actualment anomenada Creu Verda, amb el pas del temps el protagonisme anà passant a la imatge mariana que presideix el santuari.  Aquesta imatge sorgí de les mans o del taller del mestre Pere de Bonull, un artista procedent de França (tal vegada de Bonneuil-en-Valois, a la Picardia). S’ha pogut demostrar el caràcter itinerant del seu taller, sempre a la recerca de comitents amb prou solvència econòmica. A Montblanc hi hauria estat els anys 1307 a 1312.

Contractat pel rei Jaume II, construí el seu sepulcre i el de la seva difunta muller, la reina Blanca d’Anjou, al monestir de Santes Creus. Un cop finalitzada aquesta obra, per la qual cobrà més de vuit mil sous barcelonesos, es dirigí a terres valencianes i més tard aragoneses per treballar en altres encàrrecs.

Vers el 1326, amb motiu de la mort de la reina Isabel de Portugal, germana gran del rei Jaume II, establí el seu taller a la ciutat portuguesa de Coimbra. A banda del monument funerari de la reina Isabel, s’atribueixen a la seva mà i al seu taller moltes altres escultures com les verges de Podentes, Èvora i Portunhos o les verges de la ”O” (a les quals pregaven les embarassades) de Castelo de Moimenta da Beira, Balsemao, Tarouca i Santiago de Compostela, entre d’altres. A la ciutat d’Èvora, ell o el seu taller haurien cisellat un apostolat per al pòrtic de la catedral i també una imatge de sant Pere per a una capella del mateix temple.  Es documenta amb el nom de “mestre Pero”, els anys 1334 i 1337, com a constructor de les tombes esculturades de l’arquebisbe de Braga, Gonçalo Pereira, i de la dama Vataza Làscaris, filla de la infanta Làscaris.

Malgrat que la infanta Làscara no tingué prou vida o diners per construir el monestir, hem de dir en descàrrec seu que una altra filla, també anomenada Làscara i casada amb el famós comte Arnau Roger de Pallars, fundà molt probablement una ermita sota l’advocació de Santa Maria de la Serra (al municipi de Farrera, al Pallars Sobirà). Aquest edifici es documenta a partir de l’any 1314.

Llegiu l’article “Santuari de la Mare de Déu de La Serra de Montblanc” aquí mateix.