Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
Com a naturalistes de naixement, vam iniciar la descoberta incipientment d’aquesta zona gràcies a la recerca del riu Gaià. Progressivament, vam començar a remuntar aquest riu, que fa més de trenta anys era poblat per llúdrigues i merles d’aigua, i vam quedar ben aviat embadalits en descobrir la seva part alta. Però amb l’ingrés al Cos d’Agents Rurals, l’any 1989, i treballant d’agent a la comarca de l’Alt Camp, comencem a conèixer amb molta més profunditat la zona, els seus racons, la seva fauna, la seva flora i els seus increïbles paisatges.
Tota la part alta del riu Gaià és un territori fascinant, curull d’història i biodiversitat, però avui parlarem solament d’un dels seus sectors, un petit massís que ens té fascinats des del primer dia que el vam trepitjar: el de Montagut, Formigosa, la Rimbalda i Ramonet, que continua cap a la serra d’Ancosa i el puig Castellar. La silueta d’aquest massís és ben visible des de qualsevol punt del Camp de Tarragona; és un petit bocí de país amb una llarga història, una vida pròpia. Hi ha un munt de masies impressionants, la majoria avui en ruïnes, i, al capdamunt de tot, i presidint de forma espectacular tota la zona, l’església -que no ermita- de Sant Jaume de Montagut. Una església que colpeix amb la seva imponent presència; envoltada d’un entorn de boscos i conreus en excel·lent estat de conservació i a més de 900 m d’alçada. Cap altra construcció humana a la vista, sols natura i aquest edifici magnífic i preciós, convida a reflexionar.
Com a punts més destacats d’observació del paisatge cal remarcar, per damunt de tots, el cim de Formigosa, amb 1.002 m d’alçada i el de Montagut de 964 m, on hi ha les ruïnes del castell, ja documentat el 990, punt geodèsic de primer ordre, des d’on es pot observar una gran extensió de l’Alt Gaià, el Camp de Tarragona amb les muntanyes de Prades al fons, també la mola de Colldejou, el Montsià i, en dies clars, fins als Ports. També es divisa una gran extensió de mar, fins a la part del delta de l’Ebre, amb Tarragona i el cap de Salou que ben aviat sabrem distingir.
Es tracta tot plegat d’un veritable paisatge de muntanya mitjana lliure de transformacions i processos d’artificialització que manté un escenari de gran valor escènic. Aquest paisatge està caracteritzat per extenses pinedes de pi blanc i pi roig, esquitxades d’alzinars, amb brolles de romaní i garric sobre materials calcaris i planes agrícoles allargassades. Al substrat hi tenim també pissarres paleozoiques i argiles, elements del juràssic i del cretaci que fan que l’interès geològic també sigui força alt.
Des del punt de vista cultural, tenim un patrimoni històric medieval, representat per les ruïnes dels castells del Gaià i les masies, protegit o rehabilitat sense la presència d’elements que desfigurin la silueta del relleu en la línia de l’horitzó o entrin en competència amb els elements construïts situats en punts prominents del paisatge.
Els castells de l’Alt Gaià ens recorden un passat de marca, de frontera, en temps passats. És una llàstima observar el mal estat de conservació d’aquests elements històrics que, amb una restauració com cal, serien un punt d’interès únic i impagable.
