Santa Coloma de Queralt al capvespre
Jaume Morera i Galícia (Lleida, 1854 – Madrid, 1927).
Oli sobre tela.
43 x 73 cm.
c. 1904.
Museu d’Art Jaume Morera, Lleida.
Lleida, la capital de la Terra Ferma, fou un dels nuclis comercials més importants del segle XIX a Catalunya. Motiu pel qual molts habitants de les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell s’hi instal·laven per millorar les seves condicions de vida.
Aquest fou el viatge que els Morera de Santa Coloma de Queralt realitzaren a mitjans del segle XIX, deixar la seva vila natal per instal·lar-se a la capital del Segre. Un canvi que propicià la natalitat dins del Morera i l’aparició de dues de les figures artístiques més portants de la segona meitat del segle XIX i primera del XX a la ciutat: els germans Magí i Jaume Morera. El primer una de les plomes més destacades de la llengua catalana, el segon, en canvi, un dels millors paisatgistes de l’escola de finals del XIX a tot l’estat.
Tot i el seu origen lleidatà, Jaume Morera, mai deixà les arrels colomines. Sota el mestratge de Carlos de Haes – el gran paisatgista realista, del qual Morera en fou un dels deixebles més destacats- Morera retratà els seus espais vitals. Especialment la Plaça Major – o de Dalt – i la plaça de l’església – o d’Avall – de Santa Coloma de Queralt.
Però la seva millor vista de la capital de la Baixa Segarra és “Santa Coloma de Queralt al capvespre” on, com en unes obres xineses, l’autor retalla sobre un fons il·luminat per la lluna, l’skyline de Santa Coloma. Destaquen poderosament el campanar, el campanaret i totes aquelles construccions del nucli històric de Santa Coloma.
A més és una vista estranya, per l’hora que representa de la jornada, és una de les primeres aparicions de llum elèctrica a Santa Coloma i a la Conca de Barberà. Curiosament el quadre s’ha datat el 1904, deu anys més tard, Santa Coloma de Queralt ja disposava d’una elèctrica municipal.
© Fotografia: Museu d’Art Jaume Morera, Lleida
Per saber-ne més:
Notícia: Museu d’Art Jaume Morera de Lleida