Arxius de Santa Coloma de Queralt - Cultura i Paisatge
Navegació de l'etiqueta

Santa Coloma de Queralt

Per a què serveix la tradició

Allò que anomenem cultura tradicional i popular compon, en bona part, el fet folklòric. Però, compte, el fet folklòric no és banal ni frívol, no és superficial, com ens havien volgut fer creure els sistemes colonials, i molt particularment les dictadures de Primo de Rivera i la de Franco, aquesta a…

Retaule renaixentista de Vallespinosa

Renaixement a Vallespinosa amb el retaule de la Resurrecció Pietro Paolo de Montalbergo c. 1583 Oli sobre taula i talla sobre fusta 266,8 x 175 x 35 cm Església de Sant Jaume de Vallespinosa. Museu Diocesà de Tarragona El llinatge dels Biure, senyors de Vallespinosa des d'inicis del segle…

Santa Coloma de Queralt al capvespre

Lleida, la capital de la Terra Ferma, fou un dels nuclis comercials més importants del segle XIX a Catalunya. Motiu pel qual molts habitants de les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell s'hi instal·laven per millorar les seves condicions de vida.

Museu d’Art Jaume Morera de Lleida

El Museu d’Art Jaume Morera de Lleida es defineix com un servei museístic de caràcter públic, la missió del qual és promoure el coneixement, la comprensió i el gaudi de l’art modern i contemporani, especialment d’aquell vinculat amb l’àmbit cultural de les terres de Lleida, facilitant experiències…

“Primavera en la Costa Azul”

Aquesta és una bona mostra per conèixer Josep Nogué Massó, artista nascut a Santa Coloma de Queralt el 1880. Incansable pintor, professor, decorador, museòleg i viatger, que desenvolupà la seva carrera principalment a Jaén, Barcelona, Madrid i Roma.

Històries de safraners

El safrà ha estat un producte d’una importància capital al llarg de la història. Era apreciat com a condiment, en cosmètica, en medicina, i li eren atribuïdes virtuts molt diverses. El comerç amb el safrà aportava beneficis econòmics interessants i permetia de capitalitzar les malparades…

Riu avall:

“M’agrada caminar, sí, però no sóc partidari de deixar-m’hi la pell. M’agrada la natura, sí, però no perdo el seny amb la branca d’un arbre. M’agrada la gent, sí, però detesto moure’m com un ramat. Conec el país, sí, però admeto que sempre he tingut més tirada cap al nord que cap al sud. L’any…