Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
L’exposició que ara mateix omple el segon pis del Museu de Valls és una de les mostres més prestigioses que ha acollit l’equipament cultural de l’Alt Camp. I ho és principalment per dos motius: és una exposició d’escultures d’Antoni Tàpies, faceta artística força desconeguda pel gran públic; i per ser l’oportunitat de veure juntes tantes peces de bronze que només s’havien exposat juntes una vegada, a la galeria de Carles Taché de Barcelona, fa trenta-set anys.
El Museu de Valls, amb aquesta exposició, brilla amb llum pròpia i té la possibilitat, fins al mes de juny, de convertir-se en indret artístic d’obligada visita per tots els “fans” de Tàpies i per tots els seguidors de l’art contemporani català de la segona meitat del segle XX.
Les catorze escultures que s’hi exposen, la major part foses a la Foneria Vilà de Valls, ocupen l’espai central de la sala d’exposicions del segon pis del museu, disposades amb un disseny intel·ligent i il·luminació precisa; un parell d’obres de Tàpies del mateix fons del museu acompanyen la mostra. A la planta baixa de la casa de cultura, edifici vallenc que acull els arxius municipal i comarcal, unes quantes fotografies que Francesc Català-Roca va fer a Tàpies amb gran complicitat artística, t’avisen que la cosa va de veres.
Franc Vilà ens explica que Tàpies venia a Valls a acabar les peces a la foneria i com va intervenir a cada una de les peces que s’hi exposen. La vivència de l’exposició amb el fonedor, també escultor, és única; ell ho explica com si res “això no ho tocarem, m’agrada així” i després pintava sobre la peça i la donava per llesta. (llegiu Procés de treball) Alguna vegada venia amb la seva esposa, Teresa Barba i la foneria es convertia en punt de trobada familiar donat que Joan Artur Barba, cunyat de Tàpies era un industrial del ram del mobiliari d’oficina establert a Valls.
