Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
Estem a punt d’encetar una nova temporada de calçotades. Em ve a la memòria que, fa anys, la senyora Rita de la Masia dels Pins (de la carretera de Picamoixons) pels voltants del Pilar, cada any ens tenia a punt uns quants manats de calçots per anar escalfant motors de cara la temporada.
Les cebes dels calçots mai les plantava totes de cop, a fi que vinguessin més escalonats. Buscava la parada més obaga perquè les calors d’estiu, no malmetessin la ceba-mare eixugant-la i fer-la inservible per criar i fer créixer els incipients calçots, que, de mica en mica, es calçaven i es regaven si les pluges no eren adients.
D’altra banda, calia emmagatzemar feixos de redoltes de la poda de l’any passat a fi que estiguessin ben eixuts i fessin bona flama. I tindre prou llenya seca per no perdre temps i només fer que fum amb llenya verda.
És d’agrair a la pagesia, el cultiu d’aquesta liliàcia i així mantenir aquesta tradició tan vallenca que avui s’ha fet quasi internacional. Un pas important ha sigut la IGP Calçot de Valls, per mantenir la qualitat, i les mesures que ha de tindre, per ser considerat apte pel seu consum com un producte de qualitat.
Com també és important recordar la labor de divulgació que va fer la Masia Bou, organitzant cada any, i durant vint anys seguits, la Mostra del Calçot, a mitjan novembre, un àpat totalment presidit i completat per la figura dels calçots, des del dels aperitius fins a les postres. Es convidava a tothom, des de la corporació municipal, entitats, clients, amics, mitjans de comunicació, i d’altres que s’afegien a la crida del calçot.
Per completar la promoció de la calçotada, es convidava a personatges populars del moment, a fer la calçotada a Masia Bou. Ho fèiem en col·laboració amb Ràdio Valls, procurant que coincidís en dies festius, perquè així, tots podien veure aquell actor o actriu o esportista o personatge de moda, emmascarar-se les mans amb els calçots, i fer-se la fotografia de record al seu costat. No cal dir que el pitet donava la seva identitat, tacat de salsa o de vi.
Com tots sabem, l’èxit no ve fent màgia, s’ha de picar ferro durant molt de temps: per aixecar aquesta aura, calen molts protagonistes. Com he dit al començament, el pagès amb els seus calçots i les redoltes, els seus vins i caves, les cansaladeries amb les seves llonganisses de qualitat, les carnisseries amb xais joves i ben criats, i les pastisseries que, en un principi, proveïen les postres consistents en un tall de pastís regat amb rom. Mereixen un capítol a part les diferents destil·leries d’anisats que feien els digestius perfectes per acabar l’àpat de la Calçotada.
Josep M Gatell Batalla.
HISTÒRIA DE LA CALÇOTADA (articles publicats)
HISTÒRIA DE LA CALÇOTADA (IX): Preparant la temporada de calçotades
HISTÒRIA DE LA CALÇOTADA (VIII): El perquè del cava a la calçotada
HISTÒRIA DE LA CALÇOTADA (VII): Els inicis de la Calçotada. Josep M. Gatell Batalla, de Cal Bou
HISTÒRIA DE LA CALÇOTADA (VI): Consells i requeriments per a fer una bona calçotada
HISTÒRIA DE LA CALÇOTADA (V): Pere Català i Roca, el filòsof de la calçotada
HISTÒRIA DE LA CALÇOTADA (IV): Jaume Mercadé, primer divulgador de la calçotada
HISTÒRIA DE LA CALÇOTADA (III): El Xat de Benaiges, inventor de la calçotada, fa 125 anys
HISTÒRIA DE LA CALÇOTADA (II): Salvador Dalí, Calçotaire Major de Catalunya
HISTÒRIA DE LA CALÇOTADA (I):De les primeres calçotades al Seat 600