El fotògraf i les seves circumstàncies
Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
Per atzar m’ha tocat ser fill del fotògraf Francesc Català- Roca (Valls 1922, Barcelona 1998), la qual cosa ha estat un privilegi i una responsabilitat. He tingut el privilegi d’escoltar de primera mà els records d’una persona que va conèixer gent extraordinària, i també he pogut viatjar pel segle XX amb les fotos captades per una persona que sabia mirar. Unes mirades plenes de contingut i d’una qualitat tècnica superior que són l’obra d’un gran mestre de la fotografia, tant en blanc i negre com en color. Com he dit abans, un gran privilegi, però també una gran responsabilitat: la d’assegurar la preservació i difusió del seu llegat.
Però…, d’on surt Català-Roca? L’autor i la seva obra no es creen per generació espontània.
Farem un petit repàs del moment i de les circumstàncies que envolten els seus inicis.
La seva obra reflecteix la fortalesa d’una personalitat constant i molt treballadora. Curiós i perspicaç, Francesc Català-Roca sempre estava alerta i tenia ganes de compartir com d’interessant i d’eloqüent pot arribar a ser el món. Infatigable i sempre puntual, ja de ben pe- tit volia ser fotògraf, com el seu pare, Pere Català i Pic (Valls 1889, Barcelona 1971), de qui va fer d’aprenent des dels tretze anys. D’ell va aprendre els secrets més essencials de la fotografia en els anys que aquesta disciplina va irrompre gràcies a la reproductivitat tècnica. Els progressius avenços tant òptics com químics permetran, ben entrat el segle vint, que les lentes i feixugues càmeres de plaques utilitzades als estudis dels retratistes s’anessin substituint per unes càmeres de rodet més ràpides i versàtils.
