El Retaule Casteller de Jaume Solé es podrà veure a Valls per les Decennals 2021+1 - Cultura i Paisatge

El Retaule Casteller de Jaume Solé es podrà veure a Valls per les Decennals 2021+1

Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.

El Retaule Casteller, és una obra cabdal en la trajectòria artística de Jaume Solé Magriñà (Valls, 1943 – 2011). Aquesta composició, realitzada als anys vuitanta del segle passat, està formada per 56 peces de 32,2 x 30,1 cm cada una, fent un total de 3,22 x 3,01 m. És un conjunt de petites obres, que per separat ja tenen una gran qualitat, però quan s’ajunten donen un significat més profund.

Jaume Solé, que formava part del grup artístic Un Nus, va presentar aquest retaule l’any 1984 en l’última exposició que el col·lectiu va fer a Sant Roc. L’exposició, que es pot considerar un homenatge que la ciutat de Valls fa al seu pintor il·lustre, deu anys després de la seva mort, es podrà veure a la Sala Sant Roc de Valls del dimecres 26 de gener al diumenge 13 de febrer. Ha estat comissariada per Lluïsa Gené, doctora en història de l’art i professora de l’Escola de Restauració de la Diputació de Tarragona a Valls.

La inauguració de l’exposició anirà a càrrec d’Albert Mercadé, nét de Jaume Mercadé, historiador i crític d’art, doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona i per la Sorbonne de París.

Aquesta mostra, feta amb la col·laboració de l’Aula Taller de la Diputació de Tarragona a Valls i de l’Institut d’Estudis Vallencs, connectarà els llenguatges plàstic i casteller, el món de les arts contemporànies i el patrimoni immaterial. La Fundació de les Decennals editarà un catàleg commemoratiu. L’exposició serà visitable del 26 de gener al 13 de febrer. 

Visites guiades amb Damià Amorós

Una de les novetats d’aquesta exposició seran les visites guiades que comptaran amb l’anàlisi i estudi de Damià Amorós, historiador de l’art expert en l’època del barroc. Les visites es faran el diumenge 30 de gener i el dijous 3 de febrer.

Damià Amorós i Albareda, és historiador de l’art i museòleg format a la Universitat de Barcelona, a la Universitat de Girona i a la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid. És membre de la junta de l’Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l’AMC a la demarcació de Tarragona. Escriu regularment articles a l’Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i La Segarra. És col·laborador habitual de Cultura i Paisatge on coordina la secció MASTERPIECES de la Ruta del Cister.

Retaule casteller de Jaume Solé

L’artista

Jaume Solé Magriñà va néixer el 1943 a la ciutat de Valls. Quan tenia catorze anys va començar a assistir a les classes de dibuix a l’Escola d’Art on donava classes un altre artista vallenc, Josep Maria Tost. Aquest va recomanar al pare de Solé que l’enviés a Barcelona on podria ampliar els seus estudis, ja que apuntava dots d’artista. Per tal de poder pagar els estudis a Barcelona va treballar i compaginar el seu aprenentatge al taller del pintor Josep Soligó. L’aprenentatge va durar uns anys. En retornar a Valls, Jaume Solé es va integrar al grup d’artistes vallencs.

Jaume Solé va començar a exposar a Valls a l’Exposició de Nadal que es considera un dels esdeveniments artístic més rellevant de la ciutat de Valls, vigent encara avui. L’exposició de Nadal és una activitat que va promoure Josep Maria Tost amb l’associació d’alumnes i exalumnes de l’Escola del Treball on Tost donava classes. La idea inicial era la de donar a conèixer els treballs dels alumnes, que feien durant el curs acadèmic. Aquesta exposició va ser el tret de sortida del grup Un Nus. L’exposició de Nadal, de la que el 2021 s’ha celebrat la 79a edició, l’organitza cada any el Grup de Nadal d’Artistes Vallencs amb la col·laboració de l’IEV.

El grup Un Nus

Es va constituir l’any 1972 i estava integrat per Maria Teresa Sanromà, Pere Queralt, Joan Serafini, Joan Cunillera i Jaume Solé. Ells mateixos es definien com: “cinc artistes de l’Alt Camp (Valls-Santes Creus) que, procedents de treballs pictòrics i escultòrics de tendència figurativa, estem units pel mateix anhel i una viva inquietud de trepitjar la terra. Volem materialitzar els nostres pensaments, i cadascú dóna la seva resposta personal a la idea que tenim de l’home i del seu entorn”.

Reivindicaven experimentar amb materials, lluny de les tècniques tradicionals, i també es definien com a grup nacionalista, ecologista, i adoctrinador de la pau.

Jaume Solé i els Xiquets de Valls

Amb el retaule casteller, Jaume Solé pretenia relacionar el concepte del retaule del període gòtic  amb una clara referència a Jaume Huguet, el gran pintor català, vallenc com Jaume Solé. Jaume Solé substituí l’advocació dels retaules religiosos pels Xiquets de Valls: el procés de creació d’un castell i la seva relació amb la terra.

L’obra de Solé en l’àmbit casteller, és de gran rellevància, ja que no treballa la construcció d’un castell,  sinó que estudia els moments més plàstics i visuals del món casteller, a la plaça.

Fa servir com a tècnica principal el gravat, ja que li permet esquematitzar aquest procés, i juga amb les taques de color de les camises dels Xiquets de Valls. El comportament d’aquests homes, els seus moviments i l’estructura del castell sense que aquest s’acabi de veure fet, permet crear una obra on els colors són l’abstracció d’aquest procés, i on dóna una nova mirada al món casteller. Arnau Puig en el seu llibre “Nus” ens fa reflexió de com Jaume Solé desconstrueix la imatge castellera per construir una imatge més pròpia, caminant cap a l’abstracció cromàtica sense perdre el significat real.

Jaume Solé basculava des de la gestació conceptual a la materialització formal, però el cert és que aquest fet és una constant en la seva obra. Els castellers es converteixen en taques que queden a la memòria, enfront de paisatges descriptius que trobem al final de la seva època, que podrien considerar-se més realistes. Gràcies a la seva participació amb el grup Un Nus, va augmentar l’observació del llenguatge aprofundint el seu estudi. Amb llenguatges experimentals, utilitzà el collage i el trencament de la superfície de la tela. Trenca la visió de la tela, creant petits quadres, que emmarquen i que tenen una individualitat pròpia, i una significació conjunta. Però també barreja tècnica: el gravat, la fotografia, el color, els pigments naturals, la tela… que converteix la peça en un element excepcional, sensible al mateix temps que li va tocar viure, volent sortir d’aquest cul-de-sac de la repetició de les formes i preceptes acadèmics que alguns donen com a definitius.

Per saber una mica més sobre Jaume Solé, pots llegir l’article Jaume Solé: la construcció d’un artista, de la historiadora de l’art Núria Serra Medina, publicat a Cultura i Paisatge núm. 6.

Entreu a l’enllaç adjunt.

cip n jaumeSole NuriaSerra
© Núria Serra Medina. Cultura i Paisatge Núm 6.

Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.