Es confirma l’existència, a Valls, de la ciutat ibera més important de l’antiga Cossetània.

La importància de l’excavació, realitzada per l’equip de l’arqueòleg Jaume Noguera, rau en la grandària de la ciutat ibera i el seu emplaçament que la converteixen en una ferma candidata per ser l’antiga ciutat de Kese (Kissa o Cissis) la ciutat més gran de la Cossetània (dita també Cessetània) la ubicació de la qual encara no s’havia confirmat.

Les intervencions més recents han descobert part de l’antiga muralla de la ciutat, una llarga bateria de cases adossades, un carrer de més de 5 metres d’ample i un altre barri de cases al sud.

Els resultats confirmen l’existència d’una ciutat de grans dimensions. Els arqueòlegs només han obert una àrea de 1.200 m2, però en aquest espai ja s’han trobat nombroses restes. D’aquesta manera, ara s’ha posat al descobert una muralla d’uns 8 metres d’amplada, la qual, sumada al fossat de 14 metres d’ample i 4 metres de profunditat que ja es va detectar en les primeres intervencions, confirmarien l’existència de l’imponent sistema defensiu. En concret, es treballa amb la hipòtesis que el fossat i la muralla s’estenien centenars de metres d’est a oest per tancar l’accés a la ciutat pel seu extrem nord, entre els barrancs del Catllar i del Titit.

La ciutat ibera tindria una superfície de 6 hectàrees i podria haver acollit a més de 5.000 habitants.

Aquestes restes, sumades a les diferents troballes que han anat apareixent en aquesta zona de Valls des de finals del segle XIX fins a l’actualitat, comencen a dibuixar el mapa del que va ser l’antiga ciutat.

En concret, l’assentament podria abastar des dels Molls de l’Estació fins a la zona esportiva i el barri del Vilar, 60.000 m2 que podrien haver acollit uns 5.000 habitants i que convertirien el jaciment arqueològic iber del Vilar en el més important de la demarcació de Tarragona i dels més grans de Catalunya, després d’Ullastret i Burriac. Les dimensions, ubicació geogràfica i la destrucció violenta que hauria patit a finals del segle III aC la converteixen en una ferma candidata per ser l’antiga ciutat de Kissa o Cissis (coneguda també per Kese).

Gran interès científic

El descobriment a més pot tenir una gran rellevància en la investigació de la cultura ibera a Catalunya. En aquest sentit, el sistema defensiu i la configuració urbana del jaciment del Vilar són similars als identificats a la ciutat ibera de Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès), situada a 30 km de Valls. Per als investigadors això esdevindria una prova més de què els diferents grups ibers haurien desenvolupat sistemes d’organització social basats en l’existència d’estats.

Els treballs de recerca permeten aproximar-nos al moment d’abandonament de la ciutat. Les prospeccions arqueològiques realitzades al voltant de Valls, en col·laboració amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, van recuperar monedes cartagineses, de la ciutat grega de Massàlia i projectils de fona, unes restes que ja suggerien la presència militar púnica en el 218 aC.

Tot apunta que la ciutat ibera del Vilar va ser arrasada de manera violenta a finals del segle III aC, presumiblement a inicis de la Segona Guerra Púnica, un conflicte que enfrontà romans i cartaginesos pel control del Mediterrani i que també va arribar a Catalunya. Així, al jaciment iber de Valls s’han trobat cremats i endurits sostres i tovots (amb els que es construïen les parets de les cases) i diferents nivells de cendres que confirmen el grau de foc i destrucció que va patir la ciutat i els seus antics habitants.

A més, en una de les troballes més espectaculars de les excavacions realitzades aquest mes de maig, s’han identificat projectils de pedra que els atacants llançaren contra la ciutat. En concret, es tracta de projectils de balista, màquines de grans dimensions que s’haurien utilitzat durant el setge i que, a inicis de la Segona Guerra Púnica a la península Ibèrica, només tenien les tropes cartagineses. Per aquest motiu, els investigadors contemplen que molt probablement la ciutat va ser destruïda al voltant de l’any 218 aC per l’exèrcit cartaginès d’Anníbal. Tot i que s’han trobat projectils similars en altres excavacions, els del Vilar serien els primers que els arqueòlegs identifiquen en un context estratigràfic de destrucció ben datat.

En les mateixes excavacions de maig, també s’han excavat dues cases, cremades i destruïdes durant l’atac. Sota aquestes restes, els arqueòlegs han localitzat 26 àmfores iberes, púniques i de la península Itàlica, sota fragments de parets, teulades i bigues de fusta cremades.

Els treballs van a càrrec del Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució social (GRAPCE) de la UB, en concret de l’equip PRÒMAC, que estudia la Protohistòria, el Mediterrani Antic i les Colonitzacions. La investigació actual es realitza en el marc del projecte del Centre d’Estudis Cessetans “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la Protohistòria i l’època romana republicana”, subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat. Igualment compta amb el finançament del Ministerio de Ciencia e Innovación (MCIN) en el marc del projecte «Caracterización social y funcional de los asentamientos urbanos de la Iberia septentrional». Per la seva banda, l’Ajuntament de Valls també hi ha col·laborat amb l’aportació de maquinària per a l’excavació.

Una llarga història de descobriments

Les primeres troballes a l’assentament iber del Vilar de Valls van ser l’any 1882 durant la construcció de l’estació de ferrocarril. El 1923, durant l’explanació dels terrenys per construir l’estadi de futbol del Vilar van aparèixer restes de dues habitacions. Durant els anys posteriors, la successiva urbanització de la zona va anar afectant el jaciment, sense que pràcticament se’n fes cap mena de registre i salvaguarda. Durant aquells anys, cal destacar la tasca de seguiment de les diferents obres per part de la Comissió d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Vallencs.

La primera intervenció arqueològica es va fer el 1983, entre el camp de futbol i l’escola Eugeni d’Ors. Igualment, les obres que es van realitzar a l’escola l’any 2008, van permetre documentar murs de cases, sitges d’emmagatzematge, carrers i una possible muralla. L’any 2014, durant les pràctiques dels alumnes del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona es va descobrir, mitjançant una prospecció geofísica dirigida per membres de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, una gran anomalia en el subsòl al nord dels antics magatzems. Pocs mesos després l’ajuntament de Valls va proporcionar la maquinària per fer un sondeig que va confirmar l’existència d’un fossat de grans dimensions.

Finalment, l’enderrocament dels magatzems l’any 2019 va permetre, gràcies al permís de la propietat, realitzar noves prospeccions geofísiques a càrrec de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica. Malgrat que la lectura del subsòl mitjançant el georadar es va veure dificultada per les restes modernes, les excavacions han evidenciat que sota l’hectàrea ocupada pels magatzems hi ha una ciutat ibera amb més d’1’5 metres de potència conservada. Sota els nivells d’enderroc i destrucció els arqueòlegs tenen fundades esperances de trobar molts més vestigis intactes de l’antiga Valls.