Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
Al llarg del segles, la ciutat de Valls ha estat bressol de noms importants de la història cultural i artística de Catalunya, tal i com testimonien personatges com Jaume Huguet, la nissaga dels Bonifàs, Narcís Oller, Jaume Mercadé, Robert Gerhard, Cèsar Martinell o Francesc Català-Roca. Aquesta seqüència històrica agafà volada al voltant de 1860, quan a la vila sorgí una generació de creadors i intel·lectuals formada per Bonaventura Casas, Francesc Guasch Homs, Anselm Nogués, Indaleci Castells i David Vives Farrès, que amb el seus treballs assoliren altes cotes de qualitat i rellevància.
Dintre d’aquest esplèndid grup cal incloure la figura de Francesc Galofre Oller, nascut el 13 de juliol de 1864, que amb la seva obra es convertí en un dels pintors més destacats del tombant de segle a Catalunya. Fill de Francesc Galofre Olivé, escrivà i procurador de tribunals, i de Dolors Oller Ballaresca, el matrimoni es veié obligat a abandonar Valls l’any 1869, quan un aixecament popular contrari a tots els estaments oficials amenaçà la vida del pare. La família aleshores trià establir-se a Barcelona per viure amb major tranquil·litat. Assentat a la capital catalana, el jove Galofre Oller manifestà un precoç interès per les arts i es decantà pel món del teatre. Aquesta vocació el portà a entrar en contacte amb Frederic Soler (Serafí Pitarra), que li oferí la possibilitat d’entrar a formar part de la seva companyia d’actors. La família, en assabentar-se de la decisió, es mostrà contrariada i l’obligaren a desistir del seu somni i a continuar amb els estudis per tal que s’assegurés un futur i una posició social respectable. Davant la impossibilitat de materialitzar l’anhelada carrera teatral, s’acostà a la pràctica pictòrica, que desenvolupava d’amagat dels pares quan es desplaçava a Valls per veure els amics d’infantesa, activitat que durant un temps compaginà amb l’assistència a les aules d’una carrera de ciències.
