Jordi Forniés: El ressò del silenci, al castell de Vila-seca

JORDI FORNIÉS
EL RESSÒ DEL SILENCI
CASTELL DE VILA-SECA 2.12.2022 – 26.02.2023

Jordi Forniés (Osca, 1971) és un artista plàstic, compositor i doctorat en Química, que, tot i ser vila-secà, resideix actualment a Singapur, després d’haver viscut molts anys a Irlanda.

Té una llarga trajectòria com a pintor i escultor –ha exhibit el seu art en més d’una trentena d’exposicions individuals arreu del món–, però també com a músic. Ara visita el Castell de Vila-seca amb una antologia de la seva obra més recent, entre la qual trobem 35 pintures inèdites fruit del confinament, Loudly Quiet (El ressò del silenci).

En els tres àmbits que conté aquesta exposició –Sonance, Kisān i Loudly Quiet–, ha forçat la tècnica tant com ha pogut gràcies als seus coneixements de química, música i arts visuals. I ho ha fet amb l’objectiu de poder arribar a allò que més l’esperona i motiva: comprendre el concepte de bellesa.

A Sonance, mitjançant figures que simbolitzen ones sonores i vibracions, s’endisa en la música i vol donar a entendre que el sentit de l’oïda es complementa amb els de la vista i el tacte. Com a pintor, utilitza tota mena de materials i textures per traduir millor el seu llenguatge artístic, i la forma és un element únic que influeix directament tant en el so com en l’arquitectura.

Kisān és, potser, l’etapa en què l’artista més connecta amb la terra, a través d’objectes trobats entre els pagesos de cultures llunyanes. Eines de conreu impressionants, bàsicament fetes de metall o fusta, que han agafat formes increïbles de manera natural amb el seu ús i el pas del temps. Les ha batejat Kisān perquè és el terme que s’empra en panjabi per anomenar els agricultors.

I, per acabar, les obres de Loudly Quiet, que no ha exposat mai, reflecteixen la ne- cessitat de vida i de color en un període tràgic de la humanitat. Durant aquests darrers dos anys ha creat quadres íntims, expressions ràpides, on els colors són emocions i les formes, sentiments; on les històries de cada quadre parlen del que tenim en comú en comptes d’esmentar el que ens fa diferents. Així que la sinestèsia, els colors, les emocions i la música són les seves eines per acon- seguir aquest objectiu. I esperem que en aquest treball vegeu els resultats d’aquesta exploració.