Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
La sala dels gravats prehistòrics de la Cova d’en Peixet a la Febró. Una descoberta sensacional a les Muntanyes de Prades.
Un article de Ramon Viñas, Albert Rubio, Josep Vallverdú, Antonio Rodríguez, Diego Lombao i Ariadna Timoneda.
En els darrers anys, la recerca i les investigacions arqueològiques així com les exploracions i tasques espeleològiques a les muntanyes de Prades, han aportat importants novetats i d’allò més suggestives per al coneixement de l’art prehistòric de Catalunya i Europa. Recordem l’article que va publicar la nostra revista sobre l’extraordinària troballa de gravats paleolítics a la cova de la Font Major a l’Espluga del Francolí (núm. 13 del 2020).
Ara, de nou, ens trobem davant d’un altre descobriment sensacional realitzat l’any 2021 en el complex càrstic de la cova de la Vila, en el barranc de la cova del Corral a les muntanyes de Prades, terme municipal de la Febró.
La descoberta
A mitjan mes de maig, els espeleòlegs Francesc Rubinat, de l’equip de recerca espeleològica (ERE, Centre Excursionista de Catalunya); Montse Roca, i Juli Serrano de la secció d’investigacions espeleològiques (SIE, Centre Excursionista Àliga), es trobaven realitzant treballs topogràfics en una de les cavitats del conjunt de la cova de la Vila, coneguda com la cova d’en Peixet, quan en explorar el final d’un estret conducte, col·lapsat per terra i blocs inestables, observaren un petit forat a la paret que suggeria que la cavitat podia continuar i endinsar-se en aquell punt. Després d’hores d’extreure pedres i argila, els espeleòlegs aconseguiren obrir un pas angost, una gatera, just per entrar –amb moltes dificultats–, en un espai desconegut des de feia segles, i on els esperava una sorpresa espectacular. Juli Serrano, el primer espeleòleg a accedir-hi, va descobrir que darrere d’aquell pas estret, i encara mig ensorrat, hi havia una sala oval d’uns 10 m de diàmetre amb una paret coberta de representacions gràfiques gravades que expressaven formes esquemàtiques i dissenys completament abstractes.
Els descobridors enviaren algunes fotografies dels motius gravats a Miquel Nebot i Teresa Hernández de la Vocalia d’Ecologia i Conservació del Medi Subterrani de la Federació Catalana d’Espeleologia, els quals es comunicaren amb un dels firmants d’aquest article,
i acordaren una visita per tal de verificar i certificar l’autenticitat de la troballa al Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Cal comentar que la cova no constitueix una cavitat d’escàs recorregut, sinó un complex subterrani laberíntic d’estretes galeries, gateres, sales i pous, amb un recorregut de 546 m i amb un desnivell o fondària de 39 m que requereix equipament espeleològic per a la seva exploració. Actualment, es duen a terme les investigacions arqueològiques i estudis pertinents sobre el conjunt rupestre i la cova es troba tancada al públic en general per precaució i per a la preservació d’aquest important patrimoni cultural.
Continueu llegint aquest article entrant en aquest mateix enllaç.
