Paisatges prenyats de cultura en la fotografia de Francesc Català Roca
Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
La fotografia és una disciplina jove, tan jove que per entendre-la els crítics i historiadors encara es recolzen en el llenguatge de les Belles Arts, tal com pensava Francesc Català-Roca. Fins que la fotografia va fer la seva aparició tardana dins la història del progrés humà, el món s’havia representat mitjançant la interpretació subjectiva que els artistes feien amb el dibuix i la pintura. Català-Roca, que va ser un fotògraf del segle XX, augurava per a la fotografia un futur deslligat dels criteris i fonaments de les arts plàstiques, un futur en el qual els fotògrafs treballarien alliberats dels prejudicis artístics dominants en els segles precedents. Prejudicis que són normes heretades de l’academicisme del segle XIX, donat que la pròpia pintura, en néixer la fotografia, es va poder alliberar de l’obligació de descriure el món d’una manera “realista”.
