Un enginyer reusenc projectà el Parc d’Atraccions del Tibidabo

El Parc d’Atraccions del Tibidabo, i algunes de les primeres atraccions, fou projectat per l’enginyer militar reusenc Marià Rubió i Bellver per encàrrec del Doctor Andreu, l’inventor de les pastilles Juanola.

Enguany el parc d’atraccions del Tibidabo celebra els seus 120 anys d’història. Fou projectat per l’enginyer reusenc Marià Rubió i Bellver (Reus, 1862 – Niça, 1938) a qui contractà el principal promotor de la urbanització de la muntanya barcelonina el filantrop Doctor Andreu (Salvador Andreu i Grau, Barcelona, 1841-1928) al davant de la Societat Anònima Tibidabo, de la qual formaven part personalitats de l’època com els senyors Ròmul Bosch i Alsina, Romà Macayà, Francesc Simón, Teodor Roviralta. L’enginyer Marià Rubió i Bellver va exercir el càrrec d’enginyer cap de la societat del Tibidabo.

El parc d’atraccions fou inaugurat 29 d’octubre de 1901 amb el funicular, el primer d’aquestes característiques a l’Estat Espanyol, obra d’un altre enginyer: Bonaventura Roig i Queralt, fill d’Anglesola (Urgell) i casat a Marçà (Priorat). El funicular, amb una capacitat màxima de 80 passatgers per comboi, va ser la primera gran atracció del moment donat que connectava els ciutadans de Barcelona amb el cim de la muntanya.

Entre les atraccions que projectà Marià Rubió pel Tibidabo, destaca el Ferrocarril Aeri inaugurat l’any 1915. Construït íntegrament per empreses locals sense cap participació estrangera, va ser la segona gran atracció després del funicular i volia emular el ferrocarril volant de la ciutat de Wuppertal (Alemanya) operatiu des de 1901. Els vagons es desplaçaven per sota del carril de 400 m de longitud oferint als viatgers unes vistes espectaculars de la ciutat de Barcelona i travessant túnels i grutes excavats directament a la muntanya, on es podien veure diorames i efectes sonors. Inicialment, a cada vehicle hi havia un “conductor” que ajudava a recrear el concepte de “ferrocarril” i aportava confort als visitants. L’atracció ha estat remodelada en diverses ocasions fins a anomenar-se “L’Embruixabruixes” actualment.

Aviat van inaugurar grans atraccions com el Carrousel Elèctric, el Ferrocarril Aeri, actual embruixabruixes, la Talaia, l’Avió o la Muntanya Russa, única a Europa en aquell moment. El Tibidabo, a partir de llavors, va començar a ser anomenat com la “Muntanya Màgica”, per la màgia que s’hi començava a viure i que l’ha convertit, fins als nostres temps, en un dels espais més emblemàtics de la ciutat de Barcelona.

Es dóna el cas que el citat enginyer era germà del prestigiós arquitecte modernista, també reusenc, Joan Rubió i Bellver (Reus, 1870 – Barcelona, 1952) i pare de l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí (Maó, 1892 – Barcelona, 1980) tots tres relacionats amb les obres del Tibidabo.