Vallenques il·lustres - Cultura i Paisatge

Vallenques il·lustres

Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.

La científica vallenca Maria Murtra i Casanovas i la pionera de l’aviació, també vallenca Dolors Vives i Rodon, ja formen part de la Galeria de Ciutadans (i Ciutadanes) Il·lustres de Valls. L’acte solemne de proclamació de filles il·lustres, un dels més rellevants de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 2021+1, els ha atorgat aquesta condició.

Com ja vam explicar en una notícia relacionada amb la Galeria de Ciutadans Il·lustres de Valls, des de les Decennals de 1891 d’aleshores, s’han anat incorporant 23 retrats de ciutadans que mereixen aquesta distinció, entre els quals cal mencionar el retrat de la nissaga de fotògrafs Català-Roca en el que hi apareixen representats tres ciutadans il·lustres; la resta de retrats són individuals inclòs el de la Mare Maria Güell l’única dona que hi havia a la Galeria.

Amb la incorporació de dues vallenques il·lustres la ciutat ha volgut esmenar l’enfocament excessivament paternalista de la Galeria que reflectia una manera de fer i una manera d’escriure la història que bandejava el protagonisme de la dona en la societat.

La Galeria, a la qual li escau un canvi de nom, passa a ser de Ciutadans i ciutadanes il·lustres, cosa que honora i dignifica tota la ciutat de Valls.

Retrat de Maria Murtra Casanovas per Roser Vilardell. Ajuntament de Valls, 2022

Els retrats

El retrat de Maria Murtra l’ha fet l’artista establerta a Valls, Roser Vilardell i Tolrà. Es tracta d’una composició clàssica on la protagonista apareix asseguda al costat d’una petita taula on hi ha un antic microscopi, l’òptica del qual sembla de bronze, i dos flascons de química: una proveta un amb un líquid blavós i un matràs amb un líquid verdós. El conjunt de la taula identifica el vessant científic de l’homenatjada, que es veu ampliada amb uns reflexos a l’aire, disposats artísticament com si en el conjunt hi hagués un ram de flors quan en realitat l’artista ha volgut simbolitzar els efectes de les molècules cancerígenes del benzopirè que Maria Murtra presenta a la seva tesi doctoral. El protagonisme del retrat és per la jove científica homenatjada, que es mostra en un posat relaxat, elegant i humil a la vegada. L’artista ha volgut que el rostre i els braços convisquin cromàticament amb una brusa vermella que li dóna un aire d’elegància al conjunt del retrat que, juntament amb la tècnica pictòrica usada per Roser Vilardell, causen un efecte relaxat a l’espectador.

El retrat de Dolors Vives l’ha fet l’artista vallenca Teresa Ulldemolins i Aguadé. Coneguda principalment pel seu vessant com esmaltadora, ella mateixa va reconèixer que “tracta els seus esmalts com a pintures i les pintures com a esmalts”. L’artista ha fet un quadre a l’oli, però amb una base de color plata al fons que li dóna lluminositat que s’entreveu en alguns detalls de la composició. La tècnica de la Teresa Ulldemolins recorda els retrats hiperrealistes del segle XX, on la figura de l’homenatjada sembla sortir fora del quadre. És una pintura a l’aire lliure, d’aquí que la pintora hagi treballat tan bé la llum. El retrat de Dolors Vives està inspirat en una de les fotografies de la protagonista, abillada amb una gorra d’aviador feta de pell marró amb la disposició clàssica de les ulleres al davant de front. El cos s’amaga dins el compartiment de l’avió del qual s’endevinen les ales i un cables d’acer que compartimenten l’espai. L’artista ha volgut personalitzar encara més el retrat i ha situat el paisatge de la seva obra als boscos de Valls, on es veu una masia amb la serra de Miramar al fons., en clara referència al contacte amb el seu Valls natal que no va perdre mai.

Retrat de Dolors Vives Rodon per Teresa Ulldemolins. Ajuntament de Valls, 2022

Il·lustres amb nom de dona

Per completar els homenatges i per divulgar la biografia de les dues a Vallenques Il·lustres s’ha instal·lat l’exposició Il·lustres amb nom de dona al vestíbul del Teatre Principal de la capital de l’Alt Camp. Comissariada per la historiadora, vallenca, Aïda Sánchez, ha comptat amb la col·laboració de Xavier Salat per la semblança de la científica Maria Murtra i Casanovas i de Pilar Vives per la pionera de l’aviació Dolors Vives i Rodon. L’exposició va ser inaugurada pel president del Port de Tarragona, Josep M Cruset, l’alcaldessa de Valls Dolors Farré i la comissària Aïda Sànchez.

Josep M Cruset, Dolors Farré i Aïda Sánchez a l'exposició "Il·lustres amb nom de dona".
Exposició "Il·lustres amb nom de dona" al Teatre Principal de Valls.

Maria Murtra Casanovas

Nascuda a Valls el dia 31 de març de 1911, filla d’Isidor Murtra Musolas i de Natàlia Casanovas Casacoberta. És la gran de tres germans en una família de pensament lliberal on el pare, farmacèutic, va esdevenir alcalde de Valls l’any 1931. Comença els seus estudis primaris al Col·legi Cor de Maria de Valls on s’està fins als 10 anys en què inicia els estudis de batxillerat per lliure, conduïts de la mà de Francesc Ballester i Castellò, que li era tiet, també farmacèutic. S’examina per lliure a l’Institut Martí d’Ardenya a Tarragona, on obté en els 5 cursos d’exàmens lliures qualificacions brillants (cursos del 1923 a 1928).

L’octubre de 1928 comença els estudis de farmàcia a la Universitat de Barcelona, on aconseguirà la llicenciatura amb grau amb qualificació d’excel·lent l’any 1932 i Premi extraordinari de llicenciatura amb grau l’any 1933 per la mateixa Facultat de Farmàcia. El mateix any 1928 comença els estudis a la Facultat de Ciències de Barcelona, secció Química, i els conclou l’any 1934. Sabem per diferents fonts que es doctora a la Universitat de la Sorbona amb una tesi doctoral sobre els efectes del benzopirè com a carcinogen en teixits animals.

Durant l’any 1930 va ser becada per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, per a realitzar estudis complementaris de farmàcia. Durant el tercer curs dels estudis de Química coneix Rodolfo Low, també estudiant de ciències químiques, d’origen prussià establert per qüestions familiars a Catalunya amb qui es casarà durant el mes de setembre de 1936, ja en plena Guerra civil, i es traslladaran a viure a Portbou on Rodolfo Low es farà càrrec de la direcció de l’Institut d’ensenyament secundari d’aquella ciutat així com la direcció del laboratori químic de la Duana.

La inestabilitat i inseguretat d’un pas fronterer en plena guerra civil fa que el matrimoni decideixi marxar cap a Colòmbia, on ja hi havia un germà de Maria, Isidor, també farmacèutic que impartia classes a la Facultat de Farmàcia de la Universitat Nacional de Colòmbia. L’anada al país d’exili es farà per via marítima el dia 20 d’agost de 1937 a través del port de Marsella. A Colòmbia s’estableixen a Bogotà, juntament amb el seu germà Isidor, posteriorment s’incorporarà a l’exili el pare d’ambdós i també l’altre germà de Maria, Ferran.

Ja establerts a Bogotà, el novembre de 1937, Maria Murtra tindrà el primer fill, de nom Fernando, i gairebé dos anys després, el març de 1939, naixerà el segon fill Enrique. A Colòmbia i durant els anys posteriors a l’arribada, Maria Murtra desenvolupa diferents activitats docents a instituts d’ensenyament secundari que compagina la cura dels fills i a principis del curs 1946-47 inicia els contactes per a desenvolupar investigacions i classes a la Universitat, cosa que no va poder portar a la pràctica atès que a inicis de 1947 se li va diagnosticar un càncer hepàtic que va posar fi a la seva vida el dia 7 de juny a l’edat de trenta-sis anys.

La força de la personalitat de Maria Murtra no només rau en la seva capacitat de treball i intel·ligència demostrada en els seus estudis, sinó que malgrat ser dona nascuda als inicis del segle XX, amb uns aires gens favorables per a la integració de la dona a la universitat, va saber aprofitar el moment i els recursos per a desplegar una formació universitària en un àmbit, encara, de més difícil presència femenina.

La clau de tot, però, ens la dóna un escrit aparegut al diari La Vanguardia, l’any 1949, de la mà del divulgador científic del moment, Miguel Masriera, que oferia periòdicament informació de ciència en un apartat del diari titulat Glosario científico i que dedicà a Maria Murtra. Ens cal llegir entre línies l’article, això no obstant Maria Murtra representa a moltes dones científiques que malgrat la seva versatilitat en el treball científic, la seva predisposició per a la investigació i la seva capacitat intel·lectual van ser relegades a treballs secundaris i sovint perillosos en els laboratoris. I malgrat ser-ne conscient, Maria Murtra va voler seguir les seves investigacions, per a contribuir al desenvolupament de la ciència, fins que, primer la Guerra civil i després la mort massa primerenca, va interrompre la seva trajectòria.

Dolors Vives i Rodon

Nascuda a Valls el 15 de novembre de 1908, filla de Joan Baptista Vives i Farrés, de professió advocat, i de Dolors Rodon Blasa. Segona filla de 5 germans, la seva infància va transcórrer a Valls i a l’estiu, per tradició i com a costum de les famílies benestants, es traslladava als Boscos de Valls, on els Vives posseïen una propietat.

La família es trasllada el 1919 a Barcelona. A la capital catalana, la vida dels germans Vives i Rodon era molt activa. Entre el seu grup d’amics hi havia militars que havien format part del cos aeri de l’exèrcit, on un d’ells va adquirir el títol d’aviador. Cada tarda anaven a l’Aeroport del Prat, en aquell moment de domini militar, per veure les maniobres dels vols. Allí es van assabentar que, entre els militars del camp, un dels nois anomenat Josep Canudas havia començat les gestions per crear un club d’aviació popular i civil. L’afició pel vol i les ganes van fer que el grup d’amics, incloent-hi la Dolors, s’oferissin en el que fes falta per ajudar-lo. Aquí naixeria l’Aeroclub Popular, l’any 1931, quan la Dolors tenia uns vint-i-dos anys.

El 1933 es treu el títol b de vol sense motor el 1933. Ella ho relata així: “no era nada frecuente que una chica volara. Y mucho menos que pilotara un avión. A la gente le extrañaba”. La seva implicació amb el Club va ser tan gran que el 1935 va ser anomenada vocal de l’Associació i, més endavant, secretaria.

El diari La Vanguardia recull com el 7 de juliol de 1933 la Dolors juntament amb Montserrat Creus, Magda Rebordosa, Mercedes Ribalta i Juana Vives, van rebre el “baptisme de l’aire”. Ella es treu el títol de pilot número 217, tramitat per la Dirección General de Aeronáutica Civil el 24 de març de 1934 i, tal com explica la seva germana, comença l’inici de l’aviació per la Dolors.

Així comença una activitat diària que surt relatada al diari La Vanguardia, en el qual es pot fer un seguiment dels vols de pràctica i dels seus progressos. D’aquesta manera, el 30 de novembre de 1933 vola com a becària juntament amb Montserrat Creus. El 22 de gener de 1934, la Dolors realitza 14 hores de vol de doble comandament, on va volar sola per primer cop incloent l’aterratge, mereixent la felicitació de pilots i del mateix pilot Vallés. El 30 de gener del mateix any es relata que va volar per primer cop en solitari i arribant a aterrar fins a 8 cops, i l’endemà es documenta per primer cop la realització de vols acrobàtics, loopings, viratges a la vertical, i falsos loopings, en un aparell conduït per ella però acompanyada pel seu professor. Els dies 21 i 22 de febrer es van dur a terme els exàmens per l’obtenció del títol de pilots aviadors dels Socis de l’Aeroclub de Barcelona. La Dolors va superar les proves excel·lentment, juntament amb José Iranzo. Sota el comissariat de Domènech i Balcells. El diari destaca que la Dolors ha estat la primera dona a obtenir el títol en aquest Aeròdrom i la segona de la regió.

Amb l’inici de la Guerra Civil, queda per decret mobilitzatda com a pilot militar per la part republicana, amb grau d’alferes. Se li va designar la tasca de vigilància de la costa catalana des del Delta de l’Ebre al Cap de Creus, juntament amb l’aviador Angel Orté. En acabar la guerra, molts dels seus companys es van haver d’exiliar, van quedar empresonats o malferits, i d’altres van morir en un atac amb el seu avió. Per ella, el final de la guerra va suposar la fi de volar: “La guerra va acabar amb els meus somnis i ja mai més he tingut contacte amb l’aviació. Després de la Guerra Civil va acabar volar (…) uns anys que no els canviaria per res”. En aquest moment comptava amb l’edat de trenta anys.

Es quedaria a Barcelona cuidant dels seus pares, en aquells moments ja d’avançada edat i més tard s’incorporaria com a tècnica de laboratori a l’Hospital Esperit Sant. Allí coneixeria el seu futur marit: en Gerard Manresa i Formosa, un reconegut doctor en medicina toràcica, vidu i pare de 10 fills. Es van casar quan la Dolors tenia uns cinquanta anys i ella va haver de combinar la seva feina a la clínica, amb la de mestressa de casa.

Ja van ser ben entrats els anys 90 quan a la Dolors li arriben els primers homenatges i el 1995, juntament amb la Pepa Colomer, se les reconeix com les primeres pilots femenines de l’Estat espanyol. Al cap d’un mes, el gener del 1996, l’Ajuntament de Valls li ret un homenatge per ser la segona dona pilot i el 1998, Dolors Vives i Pepa Colomer apareixerien en una fotografia a la revista National Geographic del gener de 1998 com a pioneres de l’aviació. El juliol de 2004 Valls li atorga el títol de reconeixement de la ciutat. Ella no hi va poder assistir a causa de la seva edat avançada, però una delegació vallenca li lliuraria el títol personalment a Barcelona. Dolors Vives mor el 12 de juny del 2007 a l’edat de 98 anys. Les seves cendres van ser escampades entre la propietat que posseeix la família Manresa a Canet i la propietat de la família Vives als boscos de Valls.

(Biografies oficials publicades amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 2021+1)

Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.