Joan Miró, la recerca de les arrels al Camp de Tarragona

Sabeu per què Joan Miró duia sempre en una butxaca de l’armilla, feta per un sastre de Reus, un tros de garrofa? Us convidem a conèixer les arrels de Joan Miró al Camp de Tarragona en un article inèdit creat per l’historiador de l’art Joan Rendé i Soaz per a Cultura i Paisatge.

“Quan hom contempla l’obra de Joan Miró (1893-1983), enmig dels colors plans, purs i els traços negres -ara fins i nets, ara gruixuts i estellosos, quasi salvatges- que se’ns mostren amb la seva ferotgia més natural, no pot sinó deixar-se absorbir per la visceralitat de la seva pintura. Les creacions de Miró se’ns presenten aleshores com una veritable revelació. Ens embolcallen i ens fan quedar atònits davant l’evidència d’alguna cosa que intuïm com a pròpia i que es troba en el racó més animal de la consciència. Aquesta reacció respon exactament a la seva voluntat més profunda, la d’aconseguir una pintura universal.

Miró, però, ens serveix el plat fet. El seu recorregut fins a arribar a l’última etapa de la seva trajectòria plàstica, és llarg i abrupte. I no és sinó gràcies a la cicatrització de les diverses experiències anteriors que marquen la seva biografia com a artista, que arriba al resultat de síntesi i essència que va caracteritzant de forma ascendent l’esdevenir de la seva creació.”

(podeu llegir l’article sencer, obrint l’enllaç adjunt)