Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
Aquest 2023 s’han commemorat els cent anys de les primeres excavacions al jaciment ibèric del Vilar per part de l’Institut d’Estudis Catalans. Situat en un entorn d’expansió i pressió urbanística, des de les darreries del s. XIX i fins fa relativament pocs anys aquest indret ha estat repetidament destruït o escapçat, i considerat un element incòmode per a les polítiques de desenvolupament de la ciutat. Amb aquestes reiterades agressions al nostre patrimoni hem anat perdent fragments de la nostra història i de les nostres arrels.
Les del Vilar són unes restes conegudes pels vallencs almenys des del s. XIV, època en què l’espai s’utilitza com a lloc de fàcil extracció de pedra i esdevé subministrador de materials per al bastiment de la muralla. Historiadors locals del s. XIX com Francesc Puigjaner o Antoni Vallespinosa situen en aquest lloc el Viargros, lloc medieval que consideraven l’origen de l’actual Valls, tot i que hi havia alguna veu discordant amb aquesta interpretació, com la de l’advocat i periodista Isidre Tarragó, però no s’aventuraven a alternatives cronològiques més antigues.
Fins a les darreries del s. XIX poc o res es coneixia de la cultura ibèrica. L’agost de 1897 es descobreix l’emblemàtica Dama d’Elx i, a partir d’aquesta troballa, es desperta l’interès científic per aquesta cultura. Els textos antics ja parlaven dels ibers, però faltava contrastar el coneixement amb els materials i les estructures amagades sota terra. Identificar la cultura ibera no va ser gens fàcil atès l’entramat que existeix entre aquesta i altres civilitzacions que ens resultaven més conegudes com ara la grega, la fenícia o la romana, però també pel que s’amagava rere percepcions populars que identificaven com a “moro” qualsevol element patrimonial antic.
