Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
Escaladei (o «Escala Déu», segons deia la gent medieval) és un monestir cartoixà —el primer que es fundà a la península Ibèrica— bastit al peu de Montsant, parcialment restaurat, i que avui és visitable. Creat pel comte rei Alfons I el Cast el 1194, com no podia ser d’una altra manera, té uns orígens envoltats per la llegenda. S’explica que el comte rei, coneixedor de l’orde cartoixà i de les virtuts dels seus monjos, en volia establir una casa a Catalunya, però que, atesa la forma de vida, envoltada de silenci i de solitud, observada per aquests religiosos, en primer lloc li calia trobar un indret que fos adequat. Per aquest motiu va enviar dos cavallers a recórrer tot el país per trobar aquest paratge ideal.
Un dia els dos cavallers, resseguint els camins, arribaren al Montsant i, al peu mateix de les muntanyes, trobaren una vall que els semblà que reunia les condicions adients. En aquest punt coincidiren amb un pastor que hi aconduïa el ramat, de manera que aprofitaren per demanar-li informació sobre aquest paratge. El pastor no només els informà de tot el que volien saber sinó que, a més a més, hi afegí un detall que els meravellà: assenyalant-lo amb el seu gaiato, els mostrà un pi que era al bell mig de la vall i que sobrepassava tots els altres en alçària, i els comentà que ell havia vist com hi apareixia una escala que arribava al cel i per la qual pujaven i baixaven els àngels.
Després d’aquesta revelació, miraculosa, els dos cavallers, segurs de la idoneïtat del lloc, ho comunicaren tot seguit al comte rei, el qual no dubtà a oferir aquesta vall a l’orde cartoixà i a fer-hi aixecar un temple, l’altar del qual seria al lloc precís on hi havia el pi (hi ha una altra versió que sosté que el pi va quedar rere el presbiteri, on després edificaren el sagrari). Els cartoixans, doncs, van bastir el seu monestir a redós d’aquell pi prodigiós que els permetia una fàcil comunicació amb el cel. La llegenda fins i tot justifica el nom que va prendre: Santa Maria d’Escaladei, és a dir, de «l’escala de Déu».
L’arribada dels primers cartoixans també està envoltada pel mite. Així, es diu que els eremites que des de feia molts anys poblaven el Montsant es van integrar a la nova comunitat, que seria presidida per l’eremita més destacat d’aquell indret: Pere de Montsant, del qual fins i tot es diu que va ser qui donà nom a la muntanya. De fet, però, aquest eremita no va ser mai cartoixà i els primers monjos i germans que habitaren el monestir no foren gent del territori sinó que arribaren procedents de la Provença.
