Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
Ja ha plogut des d’aquell any 2002, quan vaig demanar a l’historiador Murillo que m’il·lustrés sobre la muralla de Valls. Ell feia temps que la treballava i a mi l’Ajuntament d’aleshores m’havia encarregat la redacció del projecte d’enderroc de l’edifici tester amb els carrers de Sant Antoni, de Sant Francesc i de la muralla de Sant Francesc, amb la voluntat d’eixamplar el vial per facilitar l’accés rodat al barri antic. Hi havia alguna cosa, però, que em grinyolava: la posició de l’immoble, els gruixos del mur, els carreus embeguts, etc. L’estudi arqueològic que es va fer el mateix any va confirmar la hipòtesi de l’historiador: l’existència d’importants vestigis d’una de les torres del Portal de Llobets. El projecte d’enderroc no es va arribar a redactar mai…
El nucli històric de la ciutat de Valls, d’origen medieval, va ser format com a vila closa durant el repoblament del Camp de Tarragona, a la segona meitat del segle XII. La vila closa neix al voltant de l’església parroquial i ben aviat apareix un segon nucli, anomenat la Pobla de Santa Anna, a tocar del castell de l’arquebisbe, més cap al nord. A mitjans del segle XIII, Valls ja comptava amb una muralla rudimentària, el Mur Vell, que tancava la població a l’altura del carrer de la Peixateria, la plaça de les Escudelles i el carrer dels Metges. Però el creixement progressiu dels dos nuclis primigenis, consolidant els camins que els unien i superant el Mur Vell, va fer que les autoritats municipals, a finals del segle XIV, dins el context dels conflictes bèl·lics que marcaren el regnat de Pere III el Cerimoniós, decidissin construir una nova muralla que inclouria els nous límits urbans (el Castell i la Pobla de Santa Anna) i conformaria el perímetre del que avui coneixem com a centre històric.
L’aspecte que presentava la muralla de Valls era força similar al que mostren les muralles que es van aixecar en el mateix període en moltes poblacions de les comarques del Camp de Tarragona i de la Conca de Barberà, com ara Alcover, Vallmoll, la Selva del Camp, Reus o Montblanc, entre altres. Estava formada per un mur d’una amplada aproximada d’1,5 metres, la qual s’anava reduint a mesura que guanyava alçada. El mur estava construït amb pedra lligada amb morter fins a aproximadament uns dos metres, i a partir d’aquesta alçada, tres cossos de tàpia de terra, d’uns 1,20 metres, fins a arribar al pas de ronda o andador, situat a uns 5,5 m d’alçada a la cara interna del mur. Per protegir el pas de ronda, s’aixecava un quart cos de tàpia que formava l’ampit i el coronament de merlets que donava a la cara externa del mur. Per tal de protegir la muralla dels fenòmens meteorològics, les cares exteriors del mur i la part superior de l’ampit i dels merlets estaven arrebossades amb morter. Resseguint la cara interna del mur, a nivell de terra, i com a separació entre la muralla i les cases de la vila, hi havia un vial estret, el conegut com a carrer del mur, del qual encara se’n conserven diversos fragments, entre ells el que encara manté el nom de ‘carrer del Mur’ al tram de la muralla de Sant Antoni.
Al llarg del seu traçat de 1.430 metres de perímetre, hi havia 32 torres adossades de planta quadrada, d’uns 5 x 5 metres, separades uns 45 metres entre elles. El mur feia uns 7,50 metres d’alçada i les torres, entre 11 i 13 metres. A la muralla s’hi obrien cinc portals: el del Castell, el d’en Berenguer de Llobets, el del Carme, el del Portal Nou i el de Sant Antoni. Els portals estaven flanquejats per dues torres, excepte el portal del Castell, que ocupava la part baixa d’una torre. Hi havia un portal secundari, conegut com el d’en Vernet, que no tenia torres i que va ser tapiat al segle XV. Davant de la muralla hi havia, excavat, el vall, que se superava amb un pont construït davant de cadascun dels portals.
