Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
A principis dels anys 80 neixen els aiguamolls del Pla de Santa Maria. L’origen dels aiguamolls cal buscar-lo en les aigües residuals de dues indústries ubicades als afores del Pla que s’afegien a les aigües brutes del mateix poble. Aquestes aigües s’abocaven directament a la partida Carreró, en una zona de geologia impermeable que provocava l’entollament de les aigües negres.
Aquesta zona entollada amb aigües de pèssima qualitat ràpidament es va poblar de vegetació psammòfila, sobretot canyís. L’espai es diferenciava, així, de tot l’entorn, format per conreus de secà. A més a més, es va crear un petit toll, d’uns 6 m², a la vora d’una barraca de pedra seca i d’una figuera. Tot això va ser suficient per atraure espècies de fauna pròpies de zones humides.
El 1989, quan treballàvem amb el Cos d’Agents Rurals a la comarca, vam descobrir aquest indret de forma totalment casual, gràcies al fet que es va enlairar un becadell (Gallinago gallinago), un ocell impossible de veure en una zona de conreus de secà com era la partida Carreró del Pla de Santa Maria.
Una sèrie de visites per esbrinar d’on havia sortit el becadell ens permeten d’adonar-nos que, malgrat la petita superfície i la mala qualitat de l’aigua, que feia que l’olor no fos la més agradable, l’indret té un gran interès i, sobretot, moltes possibilitats de millora.
En aquest article Màrius Domingo de Pedro ens explica com aquest petit racó de l’Alt Camp és, avui en dia, el que hem avançat al títol: una illa de biodiversitat enmig d’una plana del Camp que és típicament de secà.
