Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
L’any 1851 Valentín Carderera va arribar a Catalunya per visitar els monestirs de Poblet i Santes Creus. L’objectiu del viatge eren els sepulcres reials que s’hi custodiaven, però la curiositat de l’artista pels monuments medievals justifica les restants aquarel·les que va realitzar més enllà de les relatives als mausoleus. Una d’aquestes correspon al pati interior d’un edifici existent al cenobi del Gaià, que anys més tard els historiadors van interpretar com la fàbrica d’un Palau Reial, i que avui sabem, gràcies a la documentació, que és el palau erigit com a residència privativa per l’abat Guillem Ferrera durant el seus anys de govern (1347-1375).
La deliciosa aquarel·la de Carderera va fixar iconogràficament per primera vegada el pati interior d’aquest edifici, el seu àmbit més afamat, i el petit claustret d’arcs gòtics de la planta noble, a l’entorn del qual s’ordenen les estances principals de la residència. Les esveltes columnes de perfil gallonat que decoren les seves galeries i els capitells amb ornamentació vegetal (tots d’idèntica faisó) que les coronen, ens alerten de la procedència d’aquests materials. S’han treballat en calcària nummulítica, la pedra de la ciutat de Girona, on al llarg dels segles XIV i XV (i més enllà) s’hi van manufacturar un conjunt de prefabricats petris (els principals dels quals d’aplicació arquitectònica) destinats al consum local i a l’exportació, en el que es revela com una de les indústries artístiques més interessants i singulars de l’art medieval català.
A Santes Creus ja hi havien arribat materials d’aquesta procedència anys abans. Quan mestre Bartomeu de Girona dirigia l’obra del sepulcre de Pere el Gran (1291-1300), ja havia incorporat pilars i columnes de calcària nummulítica com a suport del baldaquí i és d’aquest mateix material la peça situada entre la banyera imperial que fa funcions de sarcòfag i la coberta. Per bé que els documents expurgats fins ara sobre el projecte àulic no registren el cost d’aquestes peces, sí que ho fan els que tenen a veure amb el segon sepulcre que s’endegarà a Santes Creus de la mà del mestre Pere Bonhull (Bonneuil), a imatge del primer, poc després de la mort de la reina Blanca d’Anjou (1310).
