La Ruta Gaudí de Riudoms

A propòsit de l’Any Gaudí que commemora els 100 anys de la mort d’Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny del 1852 – Barcelona, 10 de juny del 1926) la nostra revista ja va publicar, en la seva edició en paper, l’article “Antoni Gaudí i Cèsar Martinell: breu història d’un deixeble avantatjat i un mestre excepcional” signat per Raquel Lacuesta i que poden trobar en aquest enllaç.

Antoni Gaudí i Cèsar Martinell: breu història d’un deixeble avantatjat i un mestre excepcional

Però la nostra relació amb l’any Gaudí també va ser requerida per la revista de Riudoms “lo floc” que publica el Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, en una edició monogràfica dedicada a l’Any Gaudí, i en la qual vam publicar l’article sobre la ruta Gaudí de Riudoms que avui tornem a publicar aquí.

Donat el caràcter local de la revista, hem pensat que seria una bona idea donar més difusió a l’article amb la doble finalitat de contribuir una mica més a l’Any Gaudí i a la vegada de donar a conèixer la Ruta Gaudí de Riudoms que creiem que val molt la pensa per conèixer la formació de la personalitat de l’arquitecte al seu entorn natal.

La ruta Gaudí de Riudoms
de Josep M Rovira i Valls

No costa gaire imaginar-nos un nen jugant pels carrers de Riudoms. Però per imaginar-nos com jugaven els nens d’ara fa cent anys, cal una mica d’imaginació…

Els carrers eren de terra, que es convertia en fang quan plovia. Els nens corrien amunt i avall amb els genolls pelats de tantes ensopegades per culpa de les pedres, per saltar pels marges o per relliscar amb els excrements de mules i cavalls; les nenes també, però no tant.

La feina dels nens és jugar. I abans ho feien al carrer, a la plaça, al mas, al terme. I anaven sols, sense que ningú els vigilés. No calia acompanyar-los a l’escola ni enlloc. Potser no eren tan intel·ligents com ara, però eren més llestos que la fam! I molt, molt més lliures. Eren altres temps. Temps de boles de vidre, de caragols, de pedres a la butxaca i de tresors amagats. El nen Gaudí també devia tenir tresors amagats.

M’agrada dir, per evitar polèmiques, que Gaudí era un senyor de Riudoms que van batejar a Reus i que vivia a Barcelona. Però va ser a Riudoms on va descobrir la natura, les textures, les formes, els colors i, sobretot, la llum.

«Amb testos de flors, envoltat de vinyes i oliveres, animat pel cloquejar de les gallines, el cant dels ocells i el dels insectes, i amb les muntanyes de Prades al fons, vaig captar les més pures i plaents imatges de la Natura, que sempre és la meva mestra. »

Aquesta va ser la font d’inspiració que vam fer servir per crear la que avui és la Ruta Gaudí de Riudoms: els secrets que amaguen les butxaques d’un nen o una capsa de fusta sota el llit; la capacitat d’una ment desperta que, a falta de joguines, podia fer servir qualsevol cosa per jugar, per crear, per imaginar. Anton Gaudí era el petit de cinc germans i no estava gaire bé de salut. És per aquest motiu que faltava sovint a classe i passava moltes hores sol, caminant i observant tot allò que li oferia la natura, la seva veritable escola.

El projecte de la Ruta Gaudí de Riudoms es va presentar a l’Ajuntament de Riudoms el desembre de l’any 2018 i es va executar el primer semestre de l’any 2019. La idea original girava entorn d’un eslògan de treball força encoratjador: Riudoms és la llum de Gaudí. La idea girava al voltant de la simbologia de la llum, com a origen i també com a eix central en tota l’obra de Gaudí.

La base del treball creatiu va ser imaginar-nos com el nen Gaudí -que jugava a Riudoms, al mas de la Calderera, a la riera, a les muntanyes del Baix Camp- va capturar la llum mediterrània que l’havia d’acompanyar en tots els projectes, i també els objectes, volums, formes i colors que van influir, després, en els projectes arquitectònics que va dur a terme.

“La llum que arriba a la màxima harmonia és la inclinada a 45º, la qual quan incideix sobre els cossos no ho fa ni perpendicularment ni horitzontal; aquesta llum, que és la llum mitjana, dona la més perfecta visió dels cossos i la més matisada valoració. Aquesta llum és la Mediterrània”.

Per poder documentar-nos bé sobre la vinculació dels Gaudí amb Riudoms i sobre la relació que el genial arquitecte va tenir amb el seu poble, vam fer entrevistes i reunions amb riudomencs com l’Eudald Salvat, el Xavier Fortuny, el Jaume Baiges Jansà, l’escultor Joan Serramià, l’Eugeni Perea, i amb els regidors de l’Ajuntament implicats en el projecte, coordinats per Xavier Fahdrich.

L’alcalde que va tenir la iniciativa d’encarregar el projecte va ser Josep M. Cruset i el que el va dur a terme, Sergi Pedret, quan Cruset va anar a presidir el Port de Tarragona. L’equip que dirigia jo mateix estava format per Josep M. Vallès i Martí, estudiós i mestre a remenar arxius; per Cristina Valldosera, a la direcció d’art, i per Rafel Fortuny, a la producció tècnica.

La Ruta Gaudí de Riudoms inclou dotze plafons que mostren, amb imatges i il·lustracions, d’on provenen les formes que Gaudí va fer servir en els seus edificis. El repte de cada plafó és descobrir l’origen de la genialitat d’alguns edificis donant com a pistes uns elements senzills i propers que es troben de forma natural a Riudoms, al seu terme, a les muntanyes i també al mar.

És un joc entretingut que convida el visitant a conèixer Riudoms fent servir la casa natal de Gaudí com a incentiu de la visita. Els plafons, estratègicament ubicats, incorporen algunes referències a altres personatges il·lustres de Riudoms que, d’alguna manera, acompanyen Gaudí mentre el mestre passeja pels carrers del seu poble.

“La Ruta Gaudí de Riudoms és l’única ruta urbana del món que ens permet descobrir l’origen d’algunes de les sensacions que van inspirar el jove Gaudí i que trobem reflectides a la seva obra”.

Immersos en la commemoració del primer centenari de la mort d’Antoni Gaudí i Cornet, l’arquitecte més important que ha donat el nostre país i potser el català més universal, val la pena aturar-nos a reflexionar sobre la importància que devia tenir Riudoms en el nen Gaudí, una referència que ell va tenir sempre present.

És per aquest motiu que no ens costa gens afirmar amb contundència que, per conèixer Gaudí, s’ha de venir a Riudoms.

Josep M. Rovira i Valls
març de 2026

Article publicat a la revista lo floc, núm 255.
Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar

Riudoms, gener-març de 2026.