Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
La paraula perícia prové del llatí peritia, que significa «qualitat de tenir experiència», saviesa, pràctica o habilitat en una ciència o art -segons la definició [que hem catalanitzat] de la RAE. És curiosa la confusió entre experiència i saviesa, que en la vella tradició grega haurien esdevingut irreconciliables. Expliquem-ho sintèticament.
En grec antic la saviesa és la sophia (σοφία), i significa saviesa, una qualitat atribuïda als vells sacerdots micènics, que progressivament s’hauria anat extingint a mesura que el món es feia lògic (λόγος) i racional. I la tècnica (τέχνη) era art, habilitat, ofici, destresa o coneixement pràctic. Sembla, doncs, que la definició de la RAE del mot perícia barreja les dues dimensions inadequadament; però la història de les llengües ja ho tenen, que l’ús popular pot acabar confonent l’origen.
Per això recorrem a la filologia, per assegurar-nos que hem comprès el significat genuí d’un mot.
En el passat concurs de castells de Tarragona la colla Castellers de Vilafranca fou protagonista per molts motius, però, n’hi hagué un que fou lateral però interessant. Davant del seu lloc d’actuació, suspesa des de la teulada de la grada de l’antiga plaça de Toros, hi col·locaren una pancarta vertical que presumiblement els havia de servir com a punt de referència per al pilar de 9 amb pinya, folre, manilles i puntals… (a la plaça de la Vila de Vilafranca la vista dels castellers es fixa en l’edifici de l’Ajuntament i la plaça de Tarragona, amb una grada circular podria fer perdre un horitzó fix imprescindible).
La curiositat que ens convoca és la llegenda que resava la dita pancarta: Força, Equilibri, Valor, Seny… i Perícia. Fa una colla d’anys que els doctes en la matèria malden per incloure el substantiu en la divisa castellera, com un eslògan escaient i legitimat per la història.
El lema popular (Força, Equilibri, Valor i Seny) s’atribueix a Josep Anselm Clavé i s’ha convingut que en una de les ocasions en les quals el músic, intel·lectual i polític català presencià els castells dels Xiquets de Valls, per la Festa Major de Vilafranca de 1863, l’hauria encunyat. Tant és així que en un vers de la mítica obra Los Xiquets de Valls de 1867 culmina una estrofa de gran energia. Alguns observadors han apuntat, però, que el vers anterior és una preparació i que l’estrofa completa, en conjunt harmònic diu:
“Quina gatzara, quina delícia,
Causen al poble els braus Xiquets,
Quan fan alarde de llur perícia:
Força, equilibri, valor i seny!
És a dir, que la força, el mateix equilibri, el valor com a coratge, i el seny -que és allò que en castellà en diuen sensatez, cordura, juicio i un llarg etcètera que els demostra la incapacitat de traducció de la fórmula popular del savoir faire– serien la conseqüència de la PERÍCIA, del coneixement de la tècnica que proporciona l’experiència.
I que tot allò que els castells expressen i que el lema poètic concreta en un vers seria la representació gràfica de l’art de la tècnica. La RAE rellisca perquè confon, en lloc d’aclarir. Una cosa és la tècnica i l’altra la saviesa, que només podem associar als pobles primitius. En tot cas, i independentment de l’oportunitat d’estirar el lema claverià fins al vers anterior, és natural que la colla que més insisteix en el treball repetit i l’entrenament sistematitzat, els Castellers de Vilafranca, apostin per la perícia -que s’adquireix per l’entrenament, com els bons artesans.
I és normal que les colles dels Xiquets de Valls, emparentades amb la mística del s. XIX -tal com assenyala segur el Llàtzer Magrinyà en una entrevista recent (https://www.instagram.com/reels/Ddtu6lPISrl/) busquin la connexió amb un esperit emocional i savi que es va quedar a la retina de l’Isidre Tondo Ballart i els seus companys.
Oriol Pérez de Tudela
6 d’octubre de 2026
