Al castell de Vila-seca hi podem veure l’exposició “La mirada de Medusa” que, fent homenatge al mite de medusa i als seus poders mitològics, ens sorprèn tant per les imatges captades com pel fet que tot són retrats capturats per tres excel·lents retratistes.
Es tracta d’una proposta, força original i en part inèdita, que convida a descobrir l’evolució del retrat fotogràfic de personalitats de l’art, la literatura, el cinema i les arts escèniques, a través de la mirada de tres fotògrafs de generacions diferents: Francesc Català-Roca, Leopold Samsó i Lluc Queralt.
L’exposició, formada majoritàriament per retrats positivats en blanc i negre, revela la relació del retratista i del retratat, cada un en la seva època i en el seu context, amb llenguatges artístics i sensibilitats diferents. El comissari, Bernat Puigdollers, director d’art de la Fundació Vila Casas, ha creat espais imaginaris on els protagonistes es troben com a casa, cadascú a casa seva, però. Barrejats o agrupats en sentit estètic, el passeig per les sales del castell es fa amable, més aviat entranyable. Et fa la sensació que el que veus ja ho has viscut; potser és a causa de l’edat o del recull d’experiències, qui sap!


Sense ganes de fer patriotisme, però amb la intenció que, com deia Josep Maria Sans Travé, “els d’aquí ens hem de cuidar del d’aquí” sí que volem destacar, perquè és destacable, que dos dels tres autos, Francesc Català-Roca (Valls, 1922 – Barcelona, 1998) i Lluc Queralt (Tarragona, 1978) són d’origen camp tarragoní tot i que s’han hagut de guanyar les garrofes on han pogut, principalment a Barcelona que és on hi havia feina. El tercer, Leopold Samsó (Barcelona, 1946) ja hi era.
Permeteu-me recomanar que si un té l’oportunitat, a les exposicions s’hi ha d’anar el dia de la seva inauguració, més que res perquè hi ha el comissari que te l’explica, i perquè sovint hi ha els artistes. En aquest cas vam tenir la sort de comentar algunes fotografies amb l’Andreu Català Pedersen, fill de Francesc Català Roca amb el qual ens lliga una certa complicitat vallenca; i escoltar les anècdotes de les imatges que va captar un experimentat Leopold Samsó, que parla dels seus retratats com si fossin de la seva colla: memorable!; i al costat de Lluc Queralt que, deixem-ho dir, m’ha corprès amb una fotografia de Josep Royo, un dels últims retrats de l’artista-artesà del tapís de Joan Miró. Hi havia molta gent, però entre tots no puc deixar d’esmentar la companyia de la Núria Viladot, que va ser ànima del Castell de Vilaseca. I, per reblar el clau, el catàleg porta la signatura de Julià Guillamon: no es pot demanar més. Enhorabona, Manuela, Amèlia i tot l’equip. Esteu fent molt bona feina.
“La mirada de medusa” serà al Castell de Vilaseca fins al 28 de febrer de 2027.
Més informació: https://vila-seca.cat/ca/destacats/exposicio-la-mirada-de-medusa


