Entre el maig i l’octubre de 2011 es va portar a terme una intervenció arqueològica al Castell de Vallmoll que va servir, en la mesura de les possibilitats, per documentar l’estructura urbanística del monument i la seva evolució històrica ja que els rebaixos arqueològics al subsol es limitaren a la cota més moderna de les restes de paviments o nivells de circulació, sense prioritzar l’exhauriment total de l’estratigrafia arqueològica.
La intervenció va afectar la totalitat del Castell, tant pel que fa a la planta baixa com als pisos superiors. Les troballes de materials ceràmics es van dipositar als magatzems del Museu de Valls, on van ser revisades, reconstruïdes i inventariades. Van destacar les sèries de ceràmica vidriada, tant per la gran qualitat com per la varietat: pisa vidriada en verd manganès, tallers de pisa blava i daurada valenciana, pisa daurada catalana, pisa blava barcelonina i catalana i, en molt menor mesura, altres tallers més recents. Tot plegat ens oferia una destacada cronologia que abraçava des del segle XIV fins al segle XVIII, principalment.
A partir d’aquests resultats, la investigació arqueològica va mostrar una seqüència històrica del Castell que presenta una ocupació real, amb llargues i regulades estades de les diferents famílies baronials.
Aquesta és la història que ens explica la Maria Ester Fabra Salvat al seu interessantíssim article.
Llegiu sencer, aquí mateix.

