Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus: 75 anys
L’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus és una entitat de dret privat que té com a finalitats vetllar per la conservació del monument, fomentar i divulgar l’estudi de la història, l’art i l’arqueologia del Monestir de Santes Creus i de les seves fundacions, així com la investigació històrico-social, econòmica, antropològica i cultural de l’actual municipi d’Aiguamúrcia des de l’exclaustració fins els nostres dies, i formar un arxiu i una biblioteca amb tot aquells documents i objectes d’interès per als fins de la societat. Promogut per l’historiador Eufemià Fort i Cogul, el metge de Santes Creus, en Pere Serramalera i el rector de la parròquia, Abdó Socias i Bové, inicià les seves activitats l’any 1944, i assolí la legalitat el 14 de setembre de 1947. Davant la manca d’atenció i recursos de les administracions del moment, es fa palesa una preocupació per la conservació i la restauració del monestir i una necessitat de difondre la seva història, amb la voluntat de recuperar un símbol nacional i de la història de Catalunya.
El nom, li ve del rètol de la caixa de fitxes que sobre el monestir tenia l’Eufemià Fort; un nom més implicat amb l’estudi que amb l’associacionisme, que la política franquista volia evitar.
És una de les entitats més antigues de Catalunya en el seu gènere i els setanta-cinc anys de tasca ininterrompuda que enguany es commemoren, donen fe de la seva eficàcia i de la perseverança a favor de Santes Creus de tantes persones que n’han estat directius i socis. El domicili social de l’entitat és a la Biblioteca del Monestir de Santes Creus, per especial concessió del Patronat del Monestir. El primer president de l’entitat fou el doctor Joaquim Guitert i Fontserè, i fins a l’actualitat l’arxiu ha tingut vuit presidències, 6 homes i les dues darreres, dones.
Des del seu naixement, l’Arxiu Bibliogràfic va entendre que una de les seves principals funcions era la de donar a conèixer el monestir de Santes Creus i fomentar entre la ciutadania i les institucions la necessitat de conservar-lo per a les generacions futures. En aquest sentit, s’ha implicat amb totes les institucions per ajudar, des del territori, amb totes aquelles tasques de restauració i salvament del patrimoni del monestir. Això li va valer el nomenament com a Entitat Col·laboradora del Patrimoni Cultural l’any 1984.
Llegiu l’article sencer entrant auí mateix o a l’enllaç de sota.