Bigas, Bartolozzi, Borrell: força creativa al Camp de Tarragona

“Josep Borrell Garciapons va col·laborar amb Bigas Luna mentre rodava algunes pel·lícules. La famosa fotografia de Bigas amb l’Aitana Sánchez Gijon, amb la qual Bigas tenia una gran relació, és del Borrel. I moltes d’altres amb les actrius preferides del cineasta com la Juani o l’Elsa Pataki.”

Els que vam viure el darrer quart del segle XX som testimonis de la transformació social, política i intel·lectual del país i de la seva gent. Entre altres canvis, vam ser protagonistes d’una frenètica activitat creativa, tant intensa com agosarada, tant innovadora com lliure. Vam passar del blanc i negre al color, de la foscor a la llum i de la censura a la llibertat creativa.

Més enllà dels canvis polítics, als quals no em referiré, però que queden implícits en el relat, els grans artífexs d’aquesta transformació van ser els artistes en totes les seves disciplines, principalment les visuals. El cinema, entre totes les arts la més nova, va ser la que va destacar més. La força creativa dels artistes impulsors d’aquesta onada de canvis va emergir amb la mateixa contundència que ho fa el tap d’una ampolla de cava quan l’alliberes del morrió de ferro amb el qual ha estat castigat durant tota la criança. La llista és llarga, però atractiva de repassar.

Un dia, al vespre, sortint d’un restaurant de Salomó, Rafa Bartolozzi m’aconsella no passar per la carretera per anar cap a Vespella i fer un trajecte boscà, amb un vehicle amb què no estava acostumat, sense deixar la conversa que ja havíem iniciat al restaurant i de la qual recordo l’essència. En arribar a Vespella, el Rafa, per a ell les hores no comptaven, em va voler mostrar un projecte amb el qual estava treballant: dialogant en deia ell. Ja al seu estudi m’ensenyà uns petits dibuixos molt lluminosos que havien de formar part d’una obra molt gran. Bartolozzi volia convèncer el màxim nombre possible d’artistes de fer una gran exposició als carrers de Vespella per atraure gent a tant insòlit projecte “a veure que han fet aquests il·luminats” i perquè l’art amagat no pot viure, ha de sortir al carrer i que la gent el vegi i el critiqui. No va passar gaire temps que Vespella inaugurava la primera mostra urbana d’art de Catalunya, un gran parc d’escultures a l’aire lliure on es pot conversar amb obres de Rufino Mesa, Glòria Ortega, Martí Royo, Joan Simó, Iraida Cano, Gabriel Sanz, Félix Lozano, Antoni Mas, Guillermo Marín, Josep Mercadé, Joan Simó, Salvador Joanpere, Jordi Munté, Vicens Bassultó i naturalment Rafa Bartolozzi.

Provocador i creador de mogudes artístiques , se’l recorda per haver fet sorgir de la conversa entre ments obertes un projecte i del projecte una efemèride. La genialitat de Bartolozzi rau en la seva capacitat de compartir-la.

El lligam amb Bigas Luna i Bartolozzi és conegut. Ells dos eren l’ànima de moltes vetllades culturals que prenien forma a Altafulla, a Virgili, a Vespella, a Torredembarra i algunes a Tarragona o a Reus. Va ser precisament Rafa Bartolozzi qui va connectar Bigas Luna amb el fotògraf Josep Borrell Garciapons.

Per als lectors de Cultura i Paisatge és important precisar que Rafael Bartolozzi, pintor i artista visual, venia de Logronyo  buscant la pau i el silenci i va fer cap a Vespella de Gaià, un poble que hi a molt a prop de Torredembarra; Josep Borrell Garciapons és fill de Reus, sempre hi ha d’haver algú de Reus en qualsevol activitat que valgui la pena, i és un dels fotògrafs més prestigiosos del Camp de Tarragona; i Josep Joan Bigas Luna, d’ascendència vallenca –el seu pare era de Valls– ha passat a la història com a un dels cineastes, director i guionista, un gran ideòleg d’aquesta cultura, que també va anomenar mediterrània, i en la qual l’erotisme i la gastronomia es completen amb la intensa espiritualitat, en paraules de la doctora en història de l’art Alicia Henández Vicente.

Podeu continuar llegint aquest article entrant en aquest enllaç