Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
El llegat de Martinell no només va influir en l’àmbit teòric i pràctic, sinó també personalment en la meva formació com a persona primer i després com a arquitecte.
Com a net gran, vaig tenir la sort d’aprendre moltes coses del meu avi fins als setze anys, quan va morir. La seva passió per l’arquitectura, el respecte per “Don Anton” [Gaudí], la natura, i la seva filosofia sobre l’equilibri entre geometria, tecnologia i economia han estat una font d’inspiració constant en la meva carrera.
De fet, només recordo un mastegot de l’avi en tots els anys que vàrem conviure: al jardí de la Granja de Doldellops, vaig trobar enterrada una navalla petita, i sense pensar-hi gaire vaig tallar un quadrat (Euclides) a l’escorça d’un arbre… Tot content perquè el quadrat m’havia quedat força bé li vaig anar a dir a l’avi…, i després de clavar-me un bon mastegot, em va explicar que els arbres no es poden tallar perquè llavors la saba no puja…
Aquesta és una anècdota que explica el caràcter ferm i a la vegada didàctic del Sr. Martinell.
La visió de Cèsar Martinell Brunet sobre l’arquitectura continua sent rellevant avui en dia, especialment en un món on la sostenibilitat i l’eficiència econòmica són cada vegada més crucials. El seu enfocament holístic, que no sacrifica l’estètica per la funcionalitat ni la viabilitat econòmica, és un model a seguir per als arquitectes contemporanis.
