Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
Curs d’Estiu: Sant Jordi. El màrtir, la guerra i la cavalleria medieval
Lloc: Convent de Sant Francesc. Montblanc, els dies 26,27 i 28 d’agost.
Organitza: Amics de l’Art Romànic – Institut d’Estudis Catalans
Més informació: aar.iec.junta@gmail.com
El curs d’estiu portava per títol Sant Jordi. El màrtir, la guerra i la cavalleria medieval. Organitzat per l’associació Amics de l’Art Romànic, de l’Institut d’Estudis Catalans, es va desenvolupar a la sala de les Corts Catalanes de l’antic convent de Sant Francesc de Montblanc el divendres 26, el dissabte 27 i el diumenge 28 d’agost de 2022. S’hi van inscriure més de 80 persones, la inscripció era gratuïta.
En la primera jornada, dissabte 26, hi van intervenir, a tall de presentació i benvinguda, el Sr. Josep Andreu, alcalde de Montblanc, la Dra. Francesca Español, i del president de l’AAR Sr. Joan Valero. Les conferències (per ordre de programa) van ser:
Cavaller, cavalleria i guerra medieval. Mite i realitat per la Dra. Maria Bonet Donato, medievalista. Catedràtica de la Universitat Rovira Virgili.
A la tarda, Sant Jordi i l’imaginari cavalleresc. Relíquies, culte i iconografia a càrrec de la Dra. Francesca Español Bertran, medievalista, historiadora de l’art, vicepresidenta d’AAR/ Institut d’Estudis Catalans i professora de la Universitat de Barcelona; Conferència Els cavallers dels ordes militars del Temple i l’Hospital i el Sant Redemptor a la Conca de Barberà durant l’època medieval: establiment i formació del patrimoni i evolució (segles XII-XV) pel Dr. Josep Maria Sans Travé, medievalista, exdirector de Patrimoni Cultural de la Generalitat i de l’Arxiu Nacional de Catalunya, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Doctors.
El dissabte dia 27 al matí les conferències (per ordre de programa) van ser:
El drac de Sant Jordi i altre bestiari teatral en els seguicis processionals a la Catalunya Nova a càrrec de Jordi Bertran Luengo, filòleg, gestor cultural i professor de la Universitat Rovira Virgili.
Aventures dalt de cavall: dos contes meravellosos del segle XIV per la Dra. Lola Badia, historiadora de la literatura, professora emèrita de la Universitat de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
A la tarda, La Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Barcelona: un espai de culte al sant guerrer, a cura de Joan Valero Molina, medievalista, historiador de l’art, president d’AAR/ Institut d’Estudis Catalans i professor de la Universitat de Barcelona.
La llegenda de Sant Jordi brodada, per Rosa M. Martín Ros, historiadora dels teixits, membre d’AAR/ Institut d’Estudis Catalans.
El diumenge al matí es va fer un taller pràctic que consistia en una visita guiada per l’investigador Jaume Felip Sánchez a les esglésies medievals de Sant Miquel, Santa Maria i La Serra de Montblanc. A la tarda, a la mateixa església de Sant Francesc, es va fer el concert de cloenda del curs d’estiu a càrrec de: Sasha Amorós, violinista i Marc Torres, pianista,
Montblanc i Sant Jordi: Un curs d’estiu que s’interroga sobre la figura del sant-cavaller a la vila ducal
La llegenda de Sant Jordi, el cavaller-màrtir oriental, dibuixa una figura que encarna molts valors i admet, per aquest motiu, aproximacions diverses. L’objectiu del curs d’estiu que tindrà lloc a Montblanc els dies 26, 27 i 28 d’agost amb el títol Sant Jordi. El màrtir, la guerra i la cavalleria medieval, vol pouar algunes d’aquestes vies. Set medievalistes, especialitzats en historia, art i literatura, abordaran la seva biografia amb tot el que s’hi aplega: dels episodis meravellosos (el seu triomf sobre el drac monstruós), a la cruel seqüencia del seu martiri. També s’analitzaran aspectes relatius al seu culte als antics territoris de La Corona d’Aragó en època gòtica, i altres temes que enllacen amb tot el que encarna aquesta figura llegendària..
Els forts vincles que els reis van establir amb el sant-cavaller, dels quals se’n fan ampli ressò les fonts escrites, es fonamentaven en la creença que les seves aparicions miraculoses a les batalles més transcendentals de la guerra santa contra els musulmans, havien afavorit el triomf de l’exercit cristià sobre el dels enemics de la fe. Tot el llarg de la baixa Edat Mitjana, els reis van veure a Sant Jordi com un aliat al camp de batalla i el van homenatjar convertint-lo en el patró de noves ordes militars i en titular d’alguns dels espais més emblemàtics dels seus palaus. Recordem que se li van dedicar diversos oratoris, entre els quals els de l’Aljaferia de Saragossa i el Palau Reial Major de Barcelona. Aquest fet va determinar que s’encarreguessin els mobles destinats a presidir-los als artistes gòtics més afamats i, d’altra banda, que per l’agençament de l’aixovar litúrgic necessari pel culte es convoqués a artífexs d’excel·lència equivalent. En molts d’aquests retaules i en els frontals brodats que van vestir els altars, el sant es visualitzava a través del seu triomf sobre el drac, la seqüència més emblemàtica de la seva llegenda. S’esdevingué a les capelles reials, però també a la del Palau de la Generalitat de Barcelona que el té per titular. El seu retaule, obrat per Bernat Martorell, repartit ara entre el Museu de Louvre parisenc i l’Art Institute de Xicago, exhibeix a la taula principal la millor versió d’aquest episodi dins l’art gòtic català.
La noblesa i les milícies urbanes també adoptaren Sant Jordi com a patró de les confraries que van promoure al llarg i ample dels territoris de l’antiga Corona. Per als seus membres era l’heroi cristià en el qual emmirallar-se. Per aquest motiu moltes capelles funeraris fundades pels membres d’aquests col·lectius el van tenir per titular. A la biografia del sant s’hi recollien els detalls de la seva mort martirial, però també es glossaven les virtuts que va atresorar i que el convertien en el millor alter ego dels homes que tenien la guerra com a objectiu de vida.
A la baixa Edat Mitjana el culte a Sant Jordi també va tenir una dimensió festiva, compartida per tots els estaments socials. S’esqueia als segles XIV i XV a les ciutats de Mallorca i València quan celebraven la gesta protagonitzada pel rei Jaume I a l’alliberar-les dels musulmans, i Sant Jordi en convertia en epicentre d’aquesta evocació històrica. Era irrellevant que els fets commemorats fusionessin realitat i fantasia. Per a tots els que hi intervenien i es visualitzaven a la desfilada que era el seu acte nuclear, Sant Jordi havia fet costat al rei a les batalles més transcendentals de la conquesta, ja que segons afirma a la seva Crònica, Pere el Cerimoniós: [el] benaurat baró sant Jordi, […] sempre fou i és advocat de les batalles de nostra Casa d’Aragó.
Francesca Español Bertran, directora científica del curs
Professors
Lola Badia, Historiadora de la literatura. Professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Jordi Bertran, Filòleg. Gestor cultural i professor de la Universitat Rovira Virgili
Maria Bonet Donato, Medievalista. Catedràtica de la Universitat Rovira Virgili
Francesca Español Bertran, Medievalista, historiadora de l’art. Vicepresidenta d’AAR/ Institut d’Estudis Catalans i professora de la Universitat de Barcelona
Rosa M. Martín Ros, Historiadora dels teixits. AAR/ Institut d’Estudis Catalans
Josep M. Sans Travé, Medievalista. Director de Patrimoni Cultural de la Generalitat i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Doctors
Joan Valero Molina, Medievalista, historiador de l’art. President d’AAR/ Institut d’Estudis Catalans i professor de la Universitat de Barcelona
Per a més informació: www.aar-iec.blogspot.com
