El 2022 serà l’any Francesc Català Roca

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat quins seran els esdeveniments i les personalitats que seran objecte de commemoració per part de la Generalitat de Catalunya el pròxim any 2022. L’objectiu és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’esdeveniments i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals, que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans.

Entre les efemèrides que recordarà el 2022, es troben la fundació de l’Ateneu Barcelonès; els 500 anys de l’Arribada d’Ignasi de Loiola a Manresa; els naixements de la pedagoga Francesca Bonnemaison, la política Natividad Yarza, el fotògraf Francesc Català-Roca, el poeta Gabriel Ferrater i l’escriptor Joan Fuster.

Francesc Català Roca

Valls, 19 de març de 1922 – Barcelona, 5 de març de 1998

Francesc Català-Roca és considerat una de les figures més rellevants de la fotografia documental catalana del segle XX. Membre d’una família de fotògrafs d’origen vallenc, el seu pare, Pere Català i Pic, el va introduir en la passió per la imatge i va créixer com a fotògraf amb el seu germà Pere Català Roca. Obre estudi propi el 1947, especialitat en fotografia industrial i il·lustració. Fotògraf ben aviat de grans capçaleres com Destino, Gaceta Ilustrada o La Vanguardia, va fer la seva primera exposició pròpia el 1953.

Autor de la il·lustració de multitud de llibres, sobretot amb fotografies de tema artístic. Els monestirs catalans (1968), El Pirineu (1970) o la Història de l’Art Català (1983), són alguns dels seus treballs d’aquesta mena més reconeguts. Català-Roca es considerava a si mateix un professional amb voluntat de captar la realitat quotidiana, més proper a la fotografia documental que a l’artística; tanmateix, la seva obra, més de 350.000 imatges (dipositada a l’arxiu fotogràfic del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya), combina amb enginy realitat i bellesa, gràcies a la seva capacitat tècnica i habilitat natural per tractar les persones que va retratar; la seva mirada se situa en el neorealisme, a la recerca sempre d’un punt de vista alhora insòlit (amb enquadraments arriscats i composicions originals), però d’una ambientació molt humana. La seva càmera va captar subjectes molt diversos, com ara paisatges naturals i urbans, imatges d’interès etnogràfic o retrats d’artistes (Dalí, Miró, Chillida o Guinovart). Experimenta amb el cinema i la fotografia de gran format als anys cinquanta i amb el color a partir dels seixanta.

És bo recordar que, amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 1991, va presentar el llibre Valls, capital de l’Alt Camp, etitat per Edicions Destino amb la col·llaboració de  Ajuntament de Valls, la comissió executiva Festes Decennals de la Candela 1991 i l’IEV. Amb aquest llibre, Francesc Català Roca va voler retre el seu personal homenatge a la seva ciutat de naixença, on va viure els primers nou anys. Havent il·lustrat més d’una cinquantena de llibres, l’autor confessà que aquesta és l’obra que va triar més anys a elaborar, ja que des de petit, quan el coneixien pel “Xiquet de cal retratista”, observava imatges que ha volgut reflectir a Valls, capital de l’Alt Camp.

Distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona el 1951 i 1952, amb el Premio Nacional de Artes Plásticas del Ministeri de Cultura espanyol (el 1983, la primera vegada que ha estat concedit a un fotògraf), la Medalla al Mèrit Artístic, el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i la Creu de Sant Jordi (1992).

A la seva mort, la Primavera Fotogràfica de Barcelona li va dedicar un homenatge (1998). La seva obra ha recorregut el món, amb exposicions a Europa, Amèrica i Àsia; va ser objecte de grans exposicions retrospectives a la Fundació Miró (2000) i la Pedrera (2012), així com al Círculo de Bellas Artes de Madrid (2013).

© Gencat.cat/cultura i Cultura i Paisatge