El Ball de Cavallets de Valls

Documentat des del segle XVII, la ciutat de Valls recupera el Ball de Cavallets per integrar-lo a un dels seguicis festius més notable de Catalunya. Gràcies a una iniciativa impulsada per la Fundació Unió d’Anelles de la Flama, es presentarà el pròxim 29 de gener de 2022 al migdia, en el marc de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela.

El nou ball estarà apadrinat pel ball de Turcs i Cavallets de Tarragona i pel conjunt format pel ball dels cavallets, els gegants i la mulassa de Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa).

L’escenificació del ball de Cavallets representa la lluita històrica entre dos bàndols, el cristià i el musulmà. El ball està integrat per vuit balladors, quatre cristians a cavall i quatre moros a peu, a més d’un capità per a cadascun dels exèrcits: Sant Jaume amb un cavall blanc per al cristià i un dimoni botarga per al bàndol musulmà, personatge característic que acompanya les danses festives dels seguicis del Camp de Tarragona. Els balladors cristians actuen a tall de genets, ja que portaran uns cavallets, tots diferents, penjats al cos. Tant la coreografia, creada pel vallenc Lluís Musté, com la música composta de nou pel també vallenc Francesc Bofarull, evoquen l’enfrontament bèl·lic entre les dues faccions. L’estructura de la representació consta de: la presentació dels dos bàndols, l’enfrontament armat, la irrupció del Sant, la lluita amb el dimoni i la victòria final del bé sobre el mal.

Els cavallets són obra de l’escultor vallenc Lluís Musté. Cada figura -cavallet- és un element escultòric fet de paper cartó i fibra de vidre, amb un tacte rústic. Els cavalls presenten una posició de lluita, excitats, en un estat propi d’una batalla. El disseny de la indumentària és obra del prestigiós figurinista barceloní Pau Fernández, especialitzat en aquest tipus d’indumentària tradicional; la confecció del vestuari dels balladors i dels cavalls ha recaigut en les mans de Josep Maria Casas, de la històrica botiga “El Barato” de Reus, i d’Isabel Jiménez; les cuirasses i els ornaments del Sant són d’Àngels Cantos, de Tarragona; els guarniments de cuir i els elements naturals dels cavalls els ha proporcionat l’empresa vallenca de Josep Maria Güell; les espases, per la seva banda, són obra de Jordi Gómez.

El president de l’entitat Unió Anelles de la Flama, Albert Oliva recorda al respecte que el ball de Cavallets de Valls, que es recupera per les Decennals 2021+1, serà l’únic de l’Alt Camp i reivindica el paper de la ciutat de Valls per exercir de capital de comarca també en la recuperació d’elements del seu folklore. De fet, atesa la precarietat de l’existència de materials documentals del ball de Cavallets, el punt de partida que s’ha utilitzat per a la reintroducció del ball són les referències més properes del ball de Cavallets de Figuerola del Camp perquè aquest ball encara va actuar el 1899. La Fundació Unió Anelles de la Flama s’ha marcat el repte de recuperar els 23 elements que hi havia al seguici festiu vallenc del 1764.

Breu història del Ball de Cavallets de Valls

El ball de Cavallets es troba documentat a Valls, almenys des de 1712, i al llarg del segle XVIII es fa habitual la seva presència al carrer, apareixent referències sobretot en les festes extraordinàries de la ciutat.

Segons el folklorista Joan Amades, del ball de Cavallets de Valls se sap que en aquelles festes celebrades l’any 1712, van ballar junt amb el ball dels Valencians, Gitanes, Bastons, la Mulassa i el de Moros i Cristians. El folklorista anota, doncs, que a les primeries del segle XVIII a Valls ja es distingien dos balls, el de Cavallets i el de Moros i Cristians, com a dues danses diferents, si bé amb un argument semblant: la lluita del turc i del cristià.

D’altra banda, mossèn Eusebi Ribas parla d’una nota extreta de l’Arxiu de la Comunitat de Preveres de l’església parroquial de Sant Joan referent a la mateixa professó de 1712, en què s’indica que hi va prendre part “el Ball dels Cavallers”, ben posats ab moltes prendes y bones robes», la qual ens deixa constància de l’esplendor dels vestits que lluïa aquest ball.

Trobem moltes referències posteriors de les danses en les professons del segle XVIII al llibre dels registres de la congregació dels frares Caputxins de Valls. Si bé en la majoria dels casos són genèriques i no s’hi indica el llistat de balls, és molt probable que hi participessin els Cavallets en la seva època d’apogeu, com ara el 1725, en la professó de benedicció del Santuari del Lledó, en què «los bayles eran 22»; el 1737, en què van participar en la professó de tornada de les rogatives “diferentes bayles de regocijo”; el 1738, amb “fiestas, bayles y capillas”; la de 1764, important perquè es van fer els gegants nous i es va renovar tot el bestiari, a més de destacar «por los varios Bayles que se ordenaron, que fueron 23»; o encara la del 1765, amb “banderas, bailes, tabernaculos, atchas…”.

El 1790 l’informe de Francisco de Zamora, un qüestionari de preguntes a l’Ajuntament de Valls per aconseguir la màxima informació sobre la localitat per confeccionar una història de Catalunya encara esmenta els balls de Moros i cristians, i el de Cavallets. Per tant, amb tota probabilitat el ball de Cavallets participà en la institució de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela l’any 1791.

Arribats al segle XIX, les notícies del ball desapareixen. La fi dels antics gremis comportarà la pèrdua de diverses danses i elements del Seguici Cerimonial, entre elles el ball de Cavallets.

Gràcies a una iniciativa impulsada per la Fundació Unió d’Anelles de la Flama i amb el suport de l’Ajuntament de Valls, el Ball de Cavallets de Valls s’ha recuperat per al seguici festiu vallenc en marc de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 2021 + 1.