Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
“El Francolí és un dels dos rius més importants del Camp de Tarragona, un riu que ha determinat el caràcter de la zona i ha marcat de manera significativa el poblament d’aquesta part de Catalunya. Un riu sense preses (dels pocs de Catalunya) i sense presses. Encara que veient-lo ara no ho diríem pas, el Francolí és un gran riu.”
El Camp de Tarragona és la comarca natural més poblada i probablement més rica de la Catalunya meridional. Administrativament, són tres comarques, però des del punt de vista natural és ben clar que es tracta d’una de sola: una gran plana oberta a la mar Mediterrània i rodejada d’una mitja lluna de muntanyes que atenyen fins a poc més de 1.000 metres. Les serres del Gaià, l’Alt Gaià, la Voltorera, Miramar, les Guixeres, les muntanyes de Prades, Llaberia, Colldejou, els Dedalts de Vandellòs… _i sols hem fet un resum_ són tot un continu de carenes i crestes orientades generalment de NE a SW i que es tanquen gairebé a la costa. I que aquesta sigui la comarca més rica i més poblada de la “Catalunya del Sud” no és casualitat; es deu a un conjunt de característiques i fets, un dels quals, sens dubte, és la presència del protagonista del nostre article: el riu Francolí. Si fem una cerca a la Viquipèdia ja ens diuen de forma taxativa que el Francolí és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona. És una afirmació agosarada, tenint en compte que també hi ha el Gaià, per exemple, però ho podem donar per acceptable.
El nom del riu tradicionalment s’ha associat a l’antiga abundància de francolins, és a dir, de Francolinus francolinus, un ocell actualment extingit a tot el país, però que es diu que era molt corrent a la zona fins a l’aparició de les armes de foc, que en van facilitar molt la cacera i van provocar la seva desaparició. Val a dir que el nom de l’ocell ve precisament del fet que té un vol de fugida “franc”, és a dir, lent, fàcil. De forma que mentre s’havia de caçar amb mitjans rudimentaris aguantava la pressió cinegètica, però amb les escopetes l’extermini va ser ràpid (fa segles que si el volem veure ens n’hem d’anar a l’orient). Tot i amb això, la teoria més científicament acceptada, i la que apareix al diccionari Alcover-Moll, és que la denominació del riu ve d’un nom personal germànic: Francolinus.
