La imatge de la Mare de Déu de la Candela de Valls

Immersos en les Festes Decennals del 2021+1, per parlar de la imatge de la Mare de Déu de la Candela caldria fer abans algunes consideracions: la devoció a la Mare de Déu de la Candela l’hauríem de situar en el segle XIII o XIV. La imatge actual, gòtica, segons alguns estudiosos és de principis del segle XV, al voltant de l’any 1400. Aquesta opinió contradiu la de l’historiador vallenc mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa que en la seva “Monografia de la Virgen de la Candela” la situava al segle XIII. Això no obstant, no es descarta que hi pogués haver una imatge anterior, possiblement romànica, ubicada en una església anterior a l’actual de Sant Joan. Segons publica Joan Ventura i Solé: queda acceptat que en la desapareguda «església vella» la Verge de la Candela tenia el seu altar. Més tard vingué la construcció de l’actual església de Sant Joan Baptista. Fou el 16 d’agost de 1569 (…) Els treballs es van prolongar per espai de catorze anys i el dia 23 d’abril de 1583 quedava satisfeta la darrera paga, amb la qual cosa es féu lliurament de l’obra ja acabada. En el citat treball, Joan Ventura comenta que, acabades les obres de Sant Joan, la imatge de la Mare de Déu fou traslladada amb altres que s’hi veneraven, però no pot especificar quin lloc es destinà a la Candelera. I afegeix: sembla que la devoció del poble a la sagrada imatge no es posà de manifest fins temps després, per haver meravellat als seus fills en deslliurar-los del perill de la pesta. Certament, no fou fins a l’any 1791, any de fundació o l’inici de les Festes Decennals de la Mare de Déu Candela, esdeveniment prou important del qual en parlarem pròximament en un nou article, que la devoció popular i el nom de la Mare de Déu de la Candela arriba als nostres dies.

Però, parlem de la imatge. L’historiador de l’art vallenc, Jordi París i Fortuny, va publicar un interessant treball on descriu amb precisió la imatge de la qual diu:

“(…) hem de parlar d’una escultura gòtica de pedra, d’autor anònim, ja que no sabem ni l’artista ni el taller que la va realitzar. És una imatge de peu dret, amb la corona incorporada, treballada amb la mateixa pedra. Està feta amb gres, amida 85 cm d’alçada i té un pes de 68 kg. Porta un mantell que li cau des del cap, cenyit per la corona, emmarcant-li el rostre i li cobreix tot el cos. Té el braç dret abaixat, que indica, segons Cèsar Martinell, que en un origen podia sostenir amb la mà un lliri o un ceptre, que li devien posar postissos abans de posar-li la candela. A l’altre braç té el fill, assegut en actitud de repòs, sense corona i vestint una túnica que li arriba als peus. Porta entre les seves mans un ocell que li pica la mà dreta, un fet simbòlic que alguns especialistes han volgut associar amb la Passió del Crist.”

Segons el mateix Jordi Paris, aquesta imatge va sofrir diverses modificacions al llarg dels segles i esmenta que probablement entre els segles XVIII i XIX, el mantell és pintat de negre amb un estampat de fulles daurades. Però de totes, la modificació més traumàtica va ser la que va patir l’any 1936. “El dia 22 de juliol va ser treta del seu cambril i resguardada a l’Ajuntament per evitar ser profanada, però això no fou possible. Així, doncs, la Mare de Déu va ser sostreta de l’edifici municipal per ser carregada a un camió i portada al camp del Vilar. En l’operació la imatge va caure a terra, i es trencà en diversos fragments que una vegada recollits es van emportar. Només el cap del nen, que va rodolar plaça avall, es va poder salvar de la seva mutilació. Va ser agafat per un bon home que presenciava els fets i entregat a Pau Mercadé perquè el guardés. Els diversos fragments de la santa imatge van ser llançats a la foguera del Vilar, lloc on es va destruir pràcticament tot el patrimoni religiós de la ciutat. D’allí en foren recuperats gairebé tots els trossos per mans pietoses i guardats en diversos indrets”. París descriu amb precisió com es van recuperar els trossos de la imatge de la Mare de Déu i les famílies que la van recuperar i conservar fins que es va poder restaurar.

“Acabada la guerra tots aquests fragments van ser dipositats a ca Pau Mercadé, on l’escultor Josep Busquets va fer una restitució provisional de la imatge, basant-se en les fotografies de Pere Català i Pic. Allí mateix va ser exposada, amb les poquíssimes imatges salvades de la destrucció, entre el 25 de febrer i el 5 de març del 1939.”

“L’aparença actual de la Mare de Déu la devem a l’escultor Florenci Veciana que la va restaurar i retornar a la ciutat el dia 27 de gener del 1940”.

En aquesta petita ressenya, feta amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela 2021+1, que estem celebrant a Valls, publiquem dues fotografies: l’una de la imatge actual situada a l’altar Major de l’església de Sant Joan amb motiu de les Decennals, i una fotografia de 1931 feta per Pere Català Pic que es conserva al MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya. Com molt bé apunta l’historiador de l’art Jordi París al qual ens hem referit per fer aquest breu treball, “els canvis més substancials que es poden observar respecte a l’original els trobem en el rostre de la Mare de Déu i en la decoració de la túnica que la cobreix, on abans el que era negre ara és blau”.

—————————

Fonts per a l’estudi:

París Fortuny, Jordi. «Aproximació històrica a l’origen i a la pervivència de la devoció a la Mare de Déu de la Candela». Quaderns de Vilaniu, Núm. 57, p. 7-36. IEV. Valls, 2010.

Ventura i Solé, Joan. «Un vot de fidelitat vallenca». Nadala d’Indústries Gràfiques Castells, SA. Valls, desembre de 1980.

Ribas Vallespinosa, Eusebi. «Monografia de la devoción a la Virgen de la Candela de Valls». Imprenta Mariana. Lleida, 1911.

Fotografia:

© MNAC- La Verge de la Candela. Símbol de la fe vallenca. Pere Català Pic (Valls, 1889 – Barcelona, 1971) Fotografia de 1931 (17,4 x 12,5 cm) Gelatina i plata sobre paper baritat. Núm. del catàleg: 219882-001