La pensió d’alemanys. Montserrat Corretger. Vida i literatura

Hi ha novel·les on la vida se’ns ofereix filtrada pel sedàs de la literatura. La línia que separa la ficció de la realitat és fina. Quantes vides són més novel·lesques que algunes novel·les? N’hi ha que de vegades fins i tot són excessivament novel·lesques, sobrepassen els límits del que es pot creure. Si la història d’una vida és oral, potser un dia es perdrà, ara bé, escrita tindrà una altra dimensió a través de l’estil narratiu. Es convertirà en una realitat literària. On hi ha vida, hi ha literatura.

El punt d’equilibri entre vida i literatura el dóna l’estil. Que sigui creïble, versemblant, que reflecteixi un món en la seva totalitat. A La pensió d’alemanys de Montserrat Corretger passa això. Parteix d’uns fets reals, es documenta amb fotos, però és transformada pel pes d’un estil encertat i una habilitat narrativa que porta el lector a un món fictici i real alhora. Un món complex, complet i amb multiplicitat de camins interpretatius.

El llibre relata les vivències d’uns personatges normals i singulars alhora entre 1921-1939 a Reus, en un context europeu, una època extremadament convulsa, farcida de neguits, d’esperances, trencaments, i dissort, a través d’una prosa suggerent, a voltes poètica, a voltes filosòfica, amb notes ideològiques en un context històric rellevant, i amb una atmosfera eficaç i atractiva. Una història que va creixent amb la lectura i així que gires l’última pàgina, et deixa una sensació d’obra completa que no s’oblida fàcilment. Caldrà una mica de temps per a poder entrar en un altre món narratiu, tal és l’efecte que provoca la lectura de La pensió d’alemanys.

La societat Electro-Química de Flix propicia, a començaments del segle XX, una entrada de tècnics alemanys que, donada la crisi econòmica de la República de Weimar, hi troben una oportunitat laboral. Serà la primera colònia del sector químic. Viuran a Reus i seran l’enllaç per a altres joves alemanys i suïssos ben formats que faran de traductors per als negocis d’exportació de productes locals, licors, garrofes, fruits secs, oli i vi. En algun cas arribaran a traduir en cinc llengües, tal és la dimensió de la seva feina. La seva forma de vida contrasta amb la de la burgesia reusenca, contradictòria en les seves aspiracions. Ballen els ritmes moderns de moda, llueixen les marques d’automòbils més noves i fan excursions per conèixer en directe el paisatge lluminós del Mediterrani, el mar i la història de les nostres arrels romanes. Assidus als cafès, balls i centres culturals de la ciutat, lectors de premsa estrangera, ben informats, i amb curiositat pel país que els acull, les seves converses seran una font d’informació i debat del que es viu a Europa i a Catalunya. L’ombra de la foscor i la mentida que creix com una mala herba serà motiu d’inquietud per a aquests personatges, joves vitals i de curiositat profunda per tot el que la vida els pot oferir.

Al carrer Castelar, l’alemany Otto i la Gregoria Sàez, procedents de Flix, troben un pis adient com a pensió. La família s’anirà ampliant amb la neboda Maria Alberta que ve a Reus per poder estudiar i tenir un futur millor que al seu poble de Castella, i després amb el Vicenç que treballa al ferrocarril i el seu fill, Enric, futur pioner de la ràdio. Aquest pis serà la llar d’aquest grup de traductors que entre 1922 i 1939 passaran per aquesta “casa d’hostes acollidora” on viuran com una gran família i establiran uns vincles emocionals profunds. A través de les converses habituals que mantenen en sabem els pensaments, les preocupacions quotidianes, les celebracions familiars, la situació de la classe obrera a Catalunya, el mal govern espanyol, la situació del catalanisme polític, la involució d’Europa, l’ascens del nazisme. Un d’aquests nois, Ernst Hablützel, suís de Basilea, serà qui farà de Reus la seva ciutat. A través del contacte amb personalitats singulars i significatives del món local descobrirà la realitat del país, la llengua pròpia, i s’implicarà de manera ben conscient en tot allò que va descobrint. Tindrà el contrapunt amb Víctor Horn, un alemany impenetrable, qui amb l’argument de defensar el seu país representarà la cara de la dissort que assetjava Europa. Les divergències ideològiques marcaran l’amistat de tots dos.

El periple vital i formatiu d’Ernst se’ns mostra a través de les obres i autors europeus i catalans que llegeix. La seva biblioteca es nodreix d’autors tan significatius com Thomas Mann, Stefan Zweig, Panait Istrati, Musil, Proust, per exemple. Aquestes lectures ens indiquen el retrat moral i les inquietuds del personatge.

La descoberta del país i la ciutat que l’acull ve a través d’alguns personatges singulars reusencs com ara Josep Iglésies que el portarà a descobrir les tertúlies de Cal Torrell, la Llibreria Nacional i Estrangera de Salvador Torrell i Eulàlia, també editor. Un mestre de llengua catalana, represaliat, que ve de Barcelona, Victorià, de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana el porta al Centre de Lectura on alguns anys després, ell mateix farà classes de llengües estrangeres. El Centre de Lectura i Cal Torrell seran un puntal en molts sentits, personal, cultural, nacional, polític. També, el Círcol, els cafès de l’època i alguns dels emprenedors il·lustres com Ricard Ferrater, pare dels poetes Joan i Gabriel, promotor infatigable d’iniciatives culturals a favor del país i la cultura, un dels imprescindibles de Reus.

Una història reusenca, una novel·la europea, d’aprenentatge pels camins de la vida a través de la literatura, amb debat d’idees, amb una visió de la nova manera d’entendre el món que tindrà la dona del segle XX, i emmarcada en fets històrics transcendentals per al nostre país i per a Europa, un retrat del món d’ahir i un presagi del món d’avui.

Tot això i més trobareu en aquest llibre esplèndid de Montserrat Corretger que ha publicat l’Editorial Afers del País Valencià, i premiat per la Llibreria Temerària de Terrassa amb el Primer Premi Temerari. I ja van tres edicions. Que n’hi hagi moltes més!

Amb el suport de: