Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
La Torre de la Mixarda ha estat motiu de controvèrsia a causa del desconeixement pel que fa als seus orígens. S’han publicat poemes i escrits diversos que li atorgaven un origen sarraí o medieval. Francesc Puigjaner atribuïa a la Torre de la Mixarda uns possibles orígens musulmans. Posteriorment Antoni Joan Josep Vallespinosa va afirmar que la Torre era d’època moderna. L’agost de 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica , promoguda per la Fundació Privada Catalana per l’Arqueologia Ibèrica, amb direcció tècnica de Natalia Salazar Ortiz, els resultats de la qual van confirmar la construcció de la Torre el 1615.
La Torre de la Mixarda –també coneguda com a Torre del Moro o Torre del Palau de Reig– és una estructura isolada de planta circular (uns 6,5 m de diàmetre exterior) d’un sol cos que ha arribat fins als nostres dies en un estat de conservació sorprenentment òptim. Ha perdut la coberta i els forjats de fusta dels pisos interiors, però ha conservat intacte tot el seu perfil, d’uns 10 metres d’alçària, a més d’una cisterna al pis subterrani.
La Torre pertany al municipi de Figuerola del Camp i està situada al sud-oest del terme municipal, a uns cinc quilòmetres del nucli urbà, a la partida del Mas del Llop. Des del 1949 ha estat protegida com a element patrimonial i actualment forma part dels Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN).
La Torre de la Mixarda ha estat motiu de controvèrsia a causa del desconeixement pel que fa als seus orígens. S’han publicat poemes i escrits diversos que li atorgaven un origen sarraí o medieval. La referència bibliogràfica més antiga que es coneix és la que va fer l’historiador vallenc Francesc Puigjaner l’any 1881, el qual atribuïa a la Torre de la Mixarda uns possibles orígens musulmans, tot i que no aportava cap document que confirmés aquest fet. Posteriorment, l’any 1884, Antoni Joan Josep Vallespinosa i Català (1832-1887) va afirmar que la Torre era d’època moderna “per l’argamassa de què està feta”. Des de llavors, el debat entre els que la situen en època medieval i els que li atribueixen un origen més tardà s’ha mantingut vigent. Així mateix, el silenci documental relatiu als orígens d’aquesta estructura continua sent absolut.
L’agost de 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva a la Torre de la Mixarda, promoguda per la Fundació Privada Catalana per l’Arqueologia Ibèrica i executada per ArqueoCat, SL, amb direcció tècnica de Natalia Salazar Ortiz. Els resultats d’aquesta intervenció van confirmar l’opinió de Vallespinosa, no tant per la informació estratigràfica extreta com per la trobada d’una inscripció inèdita que situa la construcció de la Torre el 1615.
A l’interès d’aquesta descoberta cal afegir-hi el fet que, tant per la seva situació estratègica i la seva proximitat al mar com per les característiques arquitectòniques de la construcció, la Torre de la Mixarda sembla haver estat construïda com a torre de guaita davant els perills de les incursions morisques tan freqüents a la costa del llevant peninsular durant el segle XVII, un perill que resumeix el popular crit d’alerta “Moros a la costa!”. Cal tenir en compte que, en aquella època, tot el terme de Figuerola _i, per tant, la Torre_ pertanyia al Monestir de Poblet.
Les obres de recuperació i rehabilitació de la Torre de la Mixarda van inaugurar-se l’11 de Setembre de 2010. Més recentment, concretament l’agost de 2020, es van habilitar els camins per accedir a la Torre des de Figuerola del Camp, una actuació que es va incloure al pla FEDER Alt Camp: història i patrimoni, les arrels d’una terra, promogut pel Consell Comarcal de l’Alt Camp i executat per l’Ajuntament de Figuerola del Camp.
L’interior de la Torre acull un Centre d’Interpretació de les torres de guaita de l’Alt Camp amb els exemples de la Torre de la Mixarda, la Torre del Moro de Montferri, i la Torre de Puig Cabré (o de Petrol) situada al cim del puig del mateix nom, entre Picamoixons i La Riba.
Font: Salazar Ortiz, Natalia. La Torre de la Mixarda com a exponent d’una estructura defensiva d’època moderna contra els atacs corsaris. IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya: Tarragona, 10 a 13 de juny de 2010.
Fotografies: © Josep M Rovira / Cultura i Paisatge, 2021