Pessebres

Qui més qui menys ha dit un vers, damunt de la cadira, el dia de Nadal. Pot passar, però que tot i conèixer-los a bastament, no tothom sàpiga que moltes de les nadales més populars les va escriure Ramon Muntanyola. El sacerdot poeta nascut a l’Espluga de Francolí el 1917.

En la celebració del centenari del seu naixement, se celebraren un seguit d’actes entranyables. La seva obra poètica hi va tenir un protagonisme important. Es va publicar Dia vindrà, antologia poètica a cura de Joan M. Pujals.

Però ara i aquí parlarem del Nadal. Muntanyola quan escrivia poemes de caràcter religiós, tenia una especial predilecció pel pessebre. El seu conjunt de cinc poemes sota aquest nom, inclosos en el poemari Infants, ocells i nadales és la viva enyorança d’una infància viscuda a cavall de l’Espluga i Cervià. El poemari dedicat a les figures de fang i la representació simbòlica del naixement de l’Infant Jesús, és el culte a una tradició nostrada explicada amb un llenguatge proper, senzill, encantador… La primera edició fou publicada el 1948, per Torrell de Reus.

Però es donà, al cap dels anys una circumstància especialíssima. Tres amics: Muntanyola, Sebastià Rué i Antoni Català Gomis uniren els seus esforços per fer més visible aquells textos.

Mossèn Sebastià Rué i Gené (1916-1975) era fill de Cervià de les Garrigues, del mateix poble on era oriünd el pare de Muntanyola, amics d’infantesa. El 1949 va ser nomenat capellà de la Casa de la Caritat i del Santuari del Lledó de Valls. Exercí com a organista de Sant Joan i la seva passió per la música el portà a musicar les nadales de Muntanyola. Rué va saber copsar la senzillesa d’aquells versos, amollant-se a l’estructura de les rimes. La tendresa que Muntanyola expressa és respectada per la calidesa de les notes compostes per mossèn Rué.

L’altre amic en qüestió Anton Català Gomis (Alcover, 1911 – Barcelona, 1970) amb 19 anys es traslladà a Barcelona a estudiar a l’Escola de Llotja. Destacà com a pintor muralista i una de les seves facetes importants fou la xilografia. Així tenim el 1967, la publicació d’un llibre amb el mateix títol d’Infants, ocells i nadales, (Valls, Gràfiques Moncunill) fruit de la cooperació dels tres amics. Les xilografies de Català Gomis expressen l’espiritualitat que acompanya la solfa i la lletra d’aquell recull de poemes.

Si les notes musicals han d’estar en sintonia amb les rimes poètiques, els gravats al boix han de ser també un treball depurat. Si els versos de Muntanyola són per si mateixos la imatge d’uns records viscuts, la música i els boixos acompanyen amb exquisidesa aquella edició.
L’esperit clerical de Muntanyola i Rué trobà en Català Gomis el mirall per detallar en el seu art unes imatges inspirades en el sentit més pregon del Nadal.
En records de tots tres fem nostres aquests Pessebres. Pugem a la cadira i recuperem la nostra infantesa. Infants, ocells i nadales encarna l’esperit nadalenc que porta pau a les nostres llars.

Bon Nadal!