D’artistes, eines i territori… Salvador Juanpere al Castell de Vila-seca
Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
En el marc del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Vila-seca, la Fundació Vila Casas, el Castell de Vila-seca presenta l’exposició D’artistes, eines i territori… de Salvador Juanpere (Vilaplana, Tarragona, 1953), una mostra que es planteja com un homenatge a l’aspecte més latent i invisibilitzat de l’escultura des d’una vessant íntima, personal i honesta que aspira a il·luminar la pràctica artística d’un escultor del segle XXI a cavall entre el virtuosisme tècnic de l’art clàssic i l’afany postmodernista de transparència absoluta amb la seva pròpia obra.
L’exposició D’artistes, eines i territori…, comissariada per Natàlia Chocarro, està dividida en tres àmbits —(Llavor)ar, F(eina) i Es(cultura)— que constitueixen un recorregut per la consciència de Salvador Juanpere com a artista que dialoga amb el passat i amb la pròpia pràctica de l’escultor per provar de respondre a la contemporaneïtat artística dels nostres temps.
“Salvador Juanpere llavora —del llatí laborare, treballar— a partir de les obres germinals del passat. Adoptant les idiosincràsies artístiques de figures com Beuys, Cézanne o Oteiza per resignifi- car poèticament les eines i el territori que han modelat les seves obres, el seu treball es pot entendre com un empelt que continua la tasca artística dels grans mestres del passat. Focalitzada en el món subjacent a l’ofici escultòric, la seva pràctica artística ens revela l’aspecte més latent de l’escultura, incidint en les eines, l’espai, el bloc matèric, les idees i les restes de material que no han acabat formant part de l’obra final. Dona presència a allò que d’altra manera romandria absent, tot il·luminant l’aspecte més processual de la feina de l’escultor”, explica Natàlia Chocarro.
Primer àmbit: (Llavor)ar
El primer àmbit recull obres que ens fan palesa l’estreta relació de la naturalesa que l’artista ha vist des de petit i tota la dimen- sió artística que ha heretat de la tradició i que l’ha modelat com a escultor.
Segon àmbit: F(eina)
La honestedat i la intimitat amb què aborda les seves creacions i les reflexions sobre el que és la feina de l’artista se’ns fa d’evident en el segon àmbit de la mostra titulat F(eina).
Tercer àmbit: Es(cultura)
En el tercer i últim àmbit titulat Es(cultura), les obres exemplifiquen dues dimensions: la feina manual i la intel·lectual.
L’exposició de Salvador Juanpere D’artistes, eines i territori… romandrà oberta del 2 de juliol de 2024 al 23 de febrer de 2025, al Castell de Vila-seca.
Salvador Juanpere
Vilaplana (Baix Camp), 1953
Inicia la seva trajectòria als anys vuitanta del segle passat, esde- venint ben aviat un dels artistes més significatius de l’anomena- da Nova escultura catalana. Des dels seus inicis, la seva obra ha respost a la voluntat de donar-li un gir a la pràctica escultòrica. Situades en la intersecció entre el minimalisme i l’art povera, les seves primeres peces confronten materials extrets directament del medi natural amb materials sintètics. Més endavant evo- carà les formes vegetals mitjançant la pedra i la fosa. El seu art anirà evolucionant fins a adoptar un fort registre conceptual que reflexionarà sobre els processos i mètodes de l’ofici escultòric. Intertextual i autorreferent, el seu treball es bastirà sobre tota una constel·lació de referents d’entre els quals hem de destacar Bernini, Oteiza, Beuys, Judd, Penone, Brancusi i Giacometti. Adoptarà els seus idiosincràtics llenguatges artístics i les seves principals aportacions —tant en el camp de l’estètica com en el del pensament— per desenvolupar un treball de recuperació i diàleg amb les obres del passat, reinterpretades des de la contem- poraneïtat.
Juanpere gaudeix d’una consolidada trajectòria reconeguda a escala nacional i internacional. Destaquen les exposicions indi- viduals “Paradigma+-” al Palau de la Virreina, Barcelona, 1996; “Gli Strumenti dell’arte” als Espais Volart de la Fundació Vila Casas, Barcelona, 2006; “Tributum” al RAER de Roma, 2011; “Sculptoris forma” al Museu del Monestir, Sant Cugat del Vallès, 2014; “Imatge i semblança” al Museu de Montserrat, 2018, “Perforar el temps” al Centre d’Art TeclaSala, L’Hospitalet de Llobregat, 2022; i “Tenerse en pie” al Centre Cultural – Llibreria Blanquerna, Madrid, 2024. El 2002 guanya el XXXI Premi Julio Antonio d’Escultura al MAMT, Tarragona, amb l’obra Teoria (2002) i el 2005 el Premi d’Escultura Antoni Vila Casas amb Enclusa i dietaris (2003). Des dels anys vuitanta ha participat en un gran nombre de mostres col·lectives a Lisboa, Nova York, París, Bogotà o Anvers. Té obra pública repartida arreu del món i està present en col·leccions públiques i privades tan rellevants com l’Art Triangle Collection (Nova York), la Fundació Suñol, la Fundació “la Caixa”, la Fundació Vila Casas, el MAMT i el MACBA.