Philip de Wharton. Un maçó enterrat a Poblet

Entre els estudiosos de la francmaçoneria és ben coneguda la biografia de Philip de Wharton. Era un protestant anglès que al segle XVIII fundà una lògia maçònica a Espanya seguint el ritual britànic. Hi ha qui diu que va abjurar dels seus errors i es va fer monjo de Poblet, però això cal posar-ho en dubte.

Sobre el seu pas per Poblet, cal dir que sovint els historiadors del monestir passen per alt el fet que Wharton fou sebollit en terra monacal. En aquest sentit, Eduard Toda va rebre oferiments i pressions per treure la tomba de Wharton de Poblet, però ell, un ciutadà universal, no en va fer ni gota de cas. Wharton va morir a les Masies, no pas al monestir, i va ser enterrat a la galilea a l’actual capella de sant sepulcre a la tomba avui ocupada per la família Comamala. Així ho decidiren els monjos en haver mort dins la fe catòlica, com diu la làpida.

Quan el Prior Rosavini va anar a Vic a la reobertura de la catedral, acte presidit pel General Franco l’any 1948, en saludar-lo i convidar-lo a visitar Poblet aquest li va dir que tenien un maçó enterrat a l’església i que mentre no el traguessin ell no aniria a Poblet.

L’any 1952, quan es van retornar les restes dels reis a Poblet, la tomba del Duc seguia a la galilea. Es diu, testimonis orals, que el General Franco tant a l’entrar com al sortir va senyalar la tomba i va dir a l’Abat General, Mateo Quatember, que presidia l’acte, que calia treure-la. Pocs dies després una carta reservada del Ministre d’Educació Nacional Joaquin Ruiz Gimenez donava l’orde al aleshores Prior Gregori Jordana. La làpida i les restes foren “llançades” a l’hort. Però algun monjo eixerit, obligat a fer aquella feina, va col·locar l’ossamenta en una capsa i, junt amb la pedra que cobria aquella tomba, la va guardar.

Essent abat el P., Edmon Maria Garreta va rebre una carta d’una ciutadana americana descendent del Duc que s’estranyava que havent visitat Poblet anteriors vegades aquesta darrera no havia vist la tomba del seu parent a la galilea. L’Abat Edmon li va respondre que per reorganització dels espais havia estat traslladada, aleshores quan la làpida i les restes anaren a l’absis a l’exterior de l’església.

El 13 de desembre de 2017 en haver-se produït humitats a la capella de sant Benet provinents de la zona on era la tomba del Duc la seva làpida i les seves restes foren retornades al costat del lloc original i son des d’aleshores de nou a la capella del sant sepulcre a la galilea.

I encara sobre la tomba de Wharton, en algun document es parla d’una conversa amb un Goytisolo, segons la qual Pedro Gil Moreno de Mora fou enterrat al costat de la tomba de Wharton. Més teca per a la llegenda. La maçoneria és font de moltes de llegendes. Tan aviat no en queda ni rastre com algú escriu sobre “la tomba del maçó” a partir d’una conversa amb l’autor de la suposada desaparició, el qual li explicà la veritat sobre el que havia passat.

Afortunadament altres aspectes de la biografia de Wharton són més fidedignes i no amaguen tanta sornegueria. Sabem que Philip Wharton, primer duc de Wharton, va néixer el 1698, en una família aristòcrata anglesa. El 1728 va fundar a Madrid una lògia que després de diferents noms se la coneix com La Matritense. Originàriament, els components de la lògia eren tots britànics. El 1738 fou prohibida per la Inquisició, i encara es tornaria a prohibir el 1751. Wharton fou un servent de Felip V, el Borbó que Catalunya penja de cap per avall, i tinent coronel de l’exèrcit jacobita anglès que lluitava a Espanya contra el propi govern britànic. El 1727 l’exèrcit espanyol va assetjar Gibraltar i Wharton va participar activament en la lluita contra els seus compatriotes. Fou ferit i declarat traïdor pel rei d’Anglaterra i li foren confiscats els béns.

Mai ningú ha explicat per què va venir a refer-se a Poblet. Hi coneixia algú? La pregunta, de moment,  queda sense resposta. Va morir-hi als trenta-tres anys, el 31 de maig de 1731.

Josep M Vallès i Martí

Inscripció de la làpida de Philip Wharton a Poblet segons Eduard Toda:

«Hic jacet Exmus, Duus. Philipus de Wharton
»Anglus Dux, Marchio, et Comes de Wharton,
Marchio de Malsbursi et Carthloch, Comes
Rathfasnum, Vice-Comes de Winchindon, Baro
de Trim, Eques Sti. Georgij (alias de la Gerratiera).
Obiit Populeti die 31 Mayi 1731 in fide
Ecclesie Catholicae Romanae.»

Font: Toda, Eduard. «CURIOSITATS DE POBLET. ENTERRO D’UN AVENTURER INGLÉS». Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 1922, Núm. 8, p. 191-193.