Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
L’any 1979 es va posar a la venda a Zurich una esplèndida col·lecció d’art, propietat de l’antiquari i col·leccionista Ernest Brummer, que comprenia un conjunt notable d’obres medievals, algunes de les quals de procedència peninsular. Entre les catalanes destacava un cap-reliquiari gòtic, de plata daurada i amb aplicacions d’esmalts, que a la fitxa del catàleg es presentava com a provinent de Girona.
L’atzar em va posar a les mans un dels dos volums del catàleg d’aquesta col·lecció quan ja feia uns anys que havia tingut lloc la venda; de totes les peces, el cap-reliquiari em va cridar especialment l’atenció. D’una banda, per la seva indiscutible qualitat; de l’altra, pel fet d’enquadrar-se en una producció atestada a bastament a la documentació catalana dels segles XIV i XV, però que, tret d’algun exemplar com ara els caps de sant Patllari de Camprodon i de santa Cordula (aquest darrer a la catedral de Tortosa), ambdós del Tres-cents, ha desaparegut en la seva totalitat.
La peça que sortia a la venda no estava punxonada. Era fàcil deduir, per tant, que la procedència suggerida al catàleg havia de fonamentar-se en la informació que l’havia acompanyat d’ençà del moment que havia sortit del seu lloc d’origen. Perquè, abans de pertànyer a Ernest Brummer, havia passat per les mans d’almenys un altre posseïdor: un dels germans Heilbronner, els antiquaris d’origen alemany que, abans de la guerra de 1914, regentaven les seves respectives botigues a París. Amb l’esclat del conflicte van retornar a Alemanya i, uns anys més tard, tots els fons que pertanyien a Raoul Heilbronner van ser subhastats en diverses sessions per la casa Drouot de París.
